escric a poc a poc
per no ferir les lletres i sentir-les
als ossos i a la pell.
tremolen si tremola,
sorpresa entre el desig i la desgana,
la mà.
però observar com creixen
i es converteixen en paraules
i parlen,
i dibuixar-les amb mà ferma
sobre el paper d'una conversa.
són sang i foc els llavis i la ploma.
escric a poc a poc,
que vull els mots amb mi
i per a mi.
m'acosten i m'allunyen de l'oblit
que entenebreix les coses.
Francesc Garriga Barata
poema dins Ragtime
Em sento identificada amb aquest post, a i també em tremolen les mans, però més si escric a poc a poc que de pressa i les paraules no en tenen la culpa. Quan vull fer unes lletres guapes per algun títol, sempre demano ajuda perquè no em surtin les lletres tremoloses...
ResponEliminaPetonets , d'ordinador nou!!!
Jo diria que les lletres tremoloses són com les arrugues, donen caràcter i personalitat. Però el resultat t'ha d'agradar, això sempre.
EliminaFelicitats per l'ordinador nou!
Bona nit, M. Roser.
Em fas venir ganes d'escriure poc a poc... jo escric de pressa i sempre em surt molt mala lletra...
ResponEliminaPerò, en canvi m'agraden molt les lletres boniques i ben fetes
Jo vario molt de lletra si ho faig a poc a poc o depressa. També faig una lletra diferent segons l'estat d'ànim. Els manuscrits diuen més coses de les que diuen. M'agrada veure com escriu la gent.
EliminaNo sé, Carme, jo t'imagino escrivint ràpid i bé.
Escriure un pic si puc, poc a poc,
ResponEliminaTot en la seva mesura, Xavier.
EliminaJo estava orgullós de la meva lletra, era capaç de fer-la bé i de pressa. Ara -ai las!- les coses han canviat. Entre que ja escric poc a mà, i que quan ho faig sé que ho acabaré passant a l'ordinador, ja no em preocupo tant de fer-la bé i he perdut la traça. He de fer-la molt a poc a poc. I tot i així…
ResponEliminaSempre m'ha encantat un grafisme net i original, que tingui personalitat i un punt d'artístic.
M'ha agradat molt aquest poema de Francesc Garriga, un dels meus poetes pendents (per Sant Jordi ja en tinc uns quants a la llista!). Gràcies Consol!
També m'agrada veure els manuscrit com si fossin un grafisme i observar com són les lletres i com s'ordenen en l'espai.
EliminaFrancesc Garriga és un poeta per anar descobrint poc a poc.
Jo pràcticament ho escric tot a ploma abans de penjar-ho als blocs. M'agradaria tenir temps d'escriure com en aquesta imatge que copsa la lentitud per ella mateixa, que és un instant.
ResponEliminaEscriure pel plaer de fer lletres. Jo tinc una llibreta dels meu poemes preferits i sovint els escric amb ploma. Fa escriure amb un ritme just.
EliminaLes coses que es fan a poc a poc... es disfruten més! M'agrada molt aquest autor, les poesies que escriu són precioses!
ResponEliminaValorem massa la rapidesa, les coses a poc a poc es disfruten més i es fan més bé.
EliminaFrancesc Garriga escriu amb una claretat esfereïdora.
Fantàstic Francesc Garriga il·lustrat amb la teva fotografía.
ResponEliminaPotser t'agradarà veure el meu blog de mans.
http://mansmanyagues.blogspot.com.es/
Encantada, fanal blau, segur que m'agradarà el teu bloc.
EliminaQuan escriure és un plaer s'ha de gaudir, prenen-se el temps que calgui.
ResponEliminaI contemplar la teva fotografia doble plaer!!!
Moltes gràcies, Glòria. És ben cert, els plaers s'han d'assaborir a poc a poc.
Elimina