Safareig de la Portalera, Caldes de Montbui.
Ressegueixo les esquerdes del terra a la paret com si fossin pinzellades d'un pintor avantguardista. La llum reflectida a l'aigua em convida a ficar-hi la mà per fer-ne onades. Al pedrís seuré a respirar l'aroma de les pedres.
Jo també m'hi asseuria ara una estoneta, en aquest pedrís, a veure passar la tarda i llegir un llibre de poemes. De tant en tant aixecaria la vista i contemplaria l'aigua -sempre viva- mentre ensumaria, segur, flaires de sabó i alguna tafaneria perduda. Si pots, fes-ho per mi.
ResponEliminaBona tarda, Consol.
Ho faré. Escoltaré totes les converses, tranquil·lamanet asseguda al pedrís. En aquest safareig algunes vegades hi ha una dona rentant roba però molt sovint hi ha turistes que no paren de fer comentaris.
EliminaBona tarda, August.
Veig que fas la ruta turística dels safareigs...Sembla que encara se'n conserven molts, tot i que suposo que ara de tafaneries poques ni deu haver, però si que pot ser un tranquil racó per pensar i per imaginar les moltes vivències que deu tenir en la seva memòria d'aigua...
ResponEliminaPetonets.
És cert, ara són llocs que es poden fer servir però sobretot visitar i conèixer. Aquest safareig de Caldes m'agrada especialment, un espai per estar i contemplar. També m'agrada per la seva estètica.
EliminaBona tarda, M. Roser.
La llàstima més gran és no poder sentir tot el que aquestes pedres han vist i escoltat al llarg de la seva vida.
ResponEliminaÉs per això que m'agrada el lloc i tocar les pedres gastades pel seu ús. Les pedres potser no parlen però el seu tacte et transporta a una altra època.
EliminaQue bonics que són aquests safareigs... No m'estranya que t hi asseguis i hi busquis les millors imatges.
ResponEliminaÉs un lloc que m'agrada anar-hi i ja l'he fotografiat de mil maneres: amb la llum del matí, de la tarda, a la posta de sol, un dia gris... Sempre li trobo un encant especial.
EliminaFan molt autèntic, aquestes imperfeccions a la paret, al costat del vell safareig.
ResponEliminaEl prefereixo així. S'ha rehabilitat el sostre però han tocat el mínim possible per condicionar-lo.
EliminaEm disfressaria de llençol per aque em submergissin una estona a un bany d'aigua termal.
ResponEliminaDesprés, estès al sol, llegiria les esuqerdes de la paret, com si fos un poema,
Segur que l'aigua del safareig no té res a envejar a la dels balnearis de Caldes. Llàstima que no deu ser permès.
EliminaEm fas recordar que en un altre poble, un dia d'estiu i de bon matí, ens vam fer un bany al safareig i vam quedar la mar de feliços. Tampoc devia ser permès.
Llegir les esquerdes atentament, resseguir cada traç i desxifrar tots els seus secrets.
A saber si els avanguardistes s'inspiraven en esquerdes com aquestes, però molt possible perquè volien innovar sobre les formes tradicionals.
ResponEliminaL'esquerdes, un traç que neix de la tensió interior, espontani, lliure... com la dels artistes. Em fas recordar que Miró dibuixava a les parets.
EliminaAquesta imatge és poesia pura. Transmet serenitat aquest mirall d'aigua.
ResponEliminaPreciós!
Gràcies, Glòria. Els llocs que tenen l'empremta del pas del temps transmeten calidesa, cada esquerda és un signe del temps viscut.
Eliminaunes fotos precioses, Consol,
ResponEliminauna mirada delicada i especial, un focus viu i molt personal d'aquests espais amb història: chapeau!!
(i en relació al prohibit..... he llegit que l'Ajuntament de Caldes està condicionant el safareig de Santa Esperança, el de darrera l'Església, per a convertir-lo en bany públic)
Gràcies, Hypatia. El safareig ja té per si molt encant, només cal contemplar-lo i descobrir-lo.
EliminaSabia que Caldes estava rehabilitant un altre safareig molt a prop d'aquest, però no sabia que serien banys públics. Aquesta és una bona notícia. Estaré al corrent.