28 de febrer del 2015

Roba estesa.

Trobat a Mongòlia. 

Hi ha fotografies que et queden gravades a la memòria i les recordes passats els anys. Aquesta imatges és una d'elles i no sé ben bé per què, potser és per la composició, pels seus colors o pel seu horitzó tan llunyà. El carro, vell i fort, gastat pels camins de l'estepa, té encara un altre ús quan està en repòs. En aquest carro hi veig els vestigis del tarannà d'un poble. 

32 comentaris:

  1. La roba estesa, sempre m'ha cridat l'atenció. Hi veig la part més humana. Voleiant als balcons, o sense vent eixugant-se al sol. Llençols blancs, o estampats, calces, tovalloles, calçotets, samarretes, colors...Com un expositor de l'epidermis teixida. Diu tantes coses...
    Una fotografia que entenc que t'hagi quedat gravada a la memòria.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La roba estesa és com el carro de la compra al supermercat diu moltes coses de la gent, de la seva manera de fer.
      Des de l'Hora Blava, bon diumenge, Fanal blau.

      Elimina
  2. Bonica foto, m'ha recordat a pagés , quan esteniem la roba sobre els arbusts i les bardisses i amb el sol, els llençols quedaben, molt blancs...
    I quan no interessava que escoltèssim el què deien els grans, sentíem: "vigileu que hi ha roba estesa"...
    Bon diumenge , Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La gent de pagès té una manera de fer molt pragmàtica, no estan sotmesos a tants convencionalismes com la gent de ciutat.
      Sí, també recordo l'expressió "hi ha roba estesa" com si els adults s'haguessin posat d'acord en dir una consigna per indicar una advertència als altres que no es pot dir de forma directa.
      Bon diumenge, M. Roser.

      Elimina
  3. És que has de pensar... on trobes un estenedor a menys de 10 km e distància!? Tothom s'espavila com pot. La foto és ben maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I perquè tenir un estenedor si ja tenim el carro? Ara amb les secadores hi ha gent que ni estén la roba. Jo ho continuo fent, crec que li va bé airejar-se una mica.
      Gràcies, Xexo.

      Elimina
  4. Un estenedor que m'agrada molt... Aprofitar diferents usos dels objectes, una cosa molt humana... Preciosa foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt humana i molt útil. Les coses quan més senzilles, millor.
      Gràcies, Carme.

      Elimina
  5. Tot s'aprofita. La foto molt colorista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els colors ben endreçats com la roba estesa.

      Elimina
  6. Segur que la roba ha agafat l'olor de la naturalesa.
    Els llençols eixugats al sol ens acullen amb una escalfor diferent.
    No m'estranya que t'agradi la fotografia. Gràcies per compartir.la.

    ResponElimina
  7. Com a nosaltres, a la roba també li va bé una mica de sol i de brisa. Fan més bona olor.
    Bon diumenge, Xavier.

    ResponElimina
  8. Jo encara faig servir l'estenedor... amagat del carrer, però. Ho trobaria poc intím.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també, Loreto. La roba estesa al carrer queda... com de suburbi urbà.

      Elimina
  9. Preciosa foto, Consol! i bonita l'explicació amb què l'acompanyes. La roba estesa -la literal o la figurada- diu molt de nosaltres, és cert. I és una imatge que sempre m'ha agradat. La trobo molt humana, senzilla, quotidiana. Llàstima que, darrerament, alguns hagin convertit la pèrdua del pudor en pornografia d'entreteniment i ventilin els seus draps als quatre vents...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que els draps bruts s'han de netejar a casa. El mal gust que a vegades es veu a les tertúlies de la televisió, al Parlament, a la carretera, al carrer... em fa pensar que ens aniria millor sent més discrets i més ben educats. Com a mínim que no hagim d'aguantar els ciris dels altres.

      Elimina
  10. L'austeritat, l'aprofitament de recursos sempre és bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bo i convenient. A vegades necessitem massa coses, hem perdut el costum d'una vida senzilla i austera.

      Elimina
  11. La foto és molt bonica i, tota sola, diu molt de la vida d'un poble. Al meu poble, de petit, es veien molts estenedors enginyosos com aquest

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són aquestes petites coses que donen color als pobles.

      Elimina
  12. Sempre és maca mentre no siguin els draps bruts.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els draps bruts que es rentin a la iurta.

      Elimina
  13. Com tu dius, Consol, la fotografia fa Ben gràfic el tarannà d'un poble. I a de més és molt bonica.

    ResponElimina
  14. Una de les sisís més pesades que he vist mai

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les sisís són massa delicades per resistir la rudesa de l'estepa.

      Elimina
  15. És curiós: quan he vist el títol de la teua entrada, sense visualitzar-ne encara la foto, m'hi esperava, amb tots els prejudicis del món, una imatge aèria de la roba lluminosa voleiant al vent. I tanmateix m'hi trobe una sòbria i potent imatge que delata la "humilitat" de la vida, en contacte directe i essencial amb la terra, fent honor (potser de manera involuntària) a l'origen de la paraula "humil", derivació directa d'"humus": terra. Gràcies pel suggeriment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt amable, Maria Josep. És cert que allò que vaig poder veure del poble mongol és una manera de fer humil i respectuosa amb el paisatge. També estan orgullosos dels seus animals.
      Potser és que som més humils quan més estem en contacte amb la natura.

      Elimina
  16. Hem pres el mateix camí aquesta setmana, la roba estesa es fa mirar.
    A la teva foto, els colors del paisatge que l'envolta la fan molt atractiva.

    El meu avi sempre deia: val màs l'enginy que la força. ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hem coincidit. He vist la teva fotografia, molt bonica.
      Aquesta és més exòtica perquè ens cau més lluny.
      El teu avi té raó. L'enginy és molt millor que omplir-nos la casa de coses innecessàries.

      Elimina
  17. Ostres, ara he estat repassant el teu blog i he vist que et vas passejar per Mongòlia... fa deu anys jo també hi vaig anar. Érem dues parelles i ens vam passar un mes, i també vam passar pel Gobi, vam dormir en iurtes i vam tornar per Moscou amb el transmongolià-transiberià... aquell va ser l'últim gran viatge que vam fer perquè a la tornada ja ens vam quedar embarassats, però el record que tenim és molt fort... un dels pocs llocs que just a la tornada pensàvem ja comprar bitllets d'avió per repeteri-ho l'any següent. M'has fet venir molts records tots de cop. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo el teu bon record de Mongòlia. Un país on l'horitzó sempre és llunyà i pots deixar vagar la vista per una estepa infinita. El desert, la gent, els monestirs budistes, cavalls i camells... tot un món d'imatges i sensacions.
      Un lloc per tornar-hi.

      Elimina