Font-escultura d'aigua termal, Caldes de Montbui.
Aquesta escultura em recorda les dones d'aigua. N'he sentit a parlar de la mà de rondallistes del Montseny i de Riells.
Joan Soler i Amigó, gran estudiós de la mitologia a casa nostra, ens fa una descripció molt didàctica de qui són les dones d'aigua en el llibre:
- Joan Soler i Amigó (text), Josep M. Martín i Saurí (il·lustracions), Mitologia catalana. Dracs, gegants i dones d'aigua. Editorial Barcanova, Barcelona, 1990.
Les dones d'aigua són divinitats conegudes amb altres noms: goges, aloges, encantades, paitides, llufes... i genèricament fades i serenes o sirenes les marines.
A manera d'introducció, Joan Soler ens les descriu d'aquesta manera:
"(...) Les aigües són font i origen de tota cosa creada: arrosen els erms i hi fan créixer molsa i plantes, humitegen les prades, fan reverdir els boscos i donen ufanor a tota la natura.
De bon començament que s'hi mouen les goges, unes divinitats subtils, uns esperits lleugers que s'hi banyen i s'hi enfonsen i hi bleixen i s'hi escolen... Són genis que afavoreixen els naixements i la fertilitat, que donen vida i regeneren constantment la creació. " pag. 51
Són sers molt especials, joves i belles, que conserven les seves costums ancestrals, benignes però poderoses.
"(...) Són extremament geloses i malfiades dels humans: qui ha gosat torbar el seu misteri i capbussar-se dins el gorg on elles s'amaguen ha estat arrabassat a les profunditats per terribles xucladors, i no se l'ha vist més. " pag. 52
em fa set aquest post
ResponEliminaSi? Doncs cal vigilar, aquesta aigua surt a 65ºC, et pots escaldar! Una aigua benigna però poderosa.
EliminaM'encanta la fotografia... jo sempre he dit que sóc una dona d'aigua, no per les raons que dóna en Joan Soler, si no per que no puc viure lluny del mar agire temps....
ResponEliminaAmb el teu nom, Bruixeta, segur que tens algun encanteri amagat. La remor del mar ens crida com el cant de les sirenes, no el podem defugir.
EliminaL aigua sempre embelleix qualsevol imatge, natural o capturada en una càmera. Si algun dia captures també d'un clic una dona d'aigua, ens l'ensenyaràs, oi?
ResponEliminaM'ha agradat molt la foto i també la informació i el vocabulari sobre les dones d'aigua... Quins noms més bonics!
Ui no, Carme, si veig una dona d'aigua, no la fotografiaré pas, que es pot enfadar. Són tremendes, elles. Expliquen que si s'adonen d'algun atrevit que les vigila, els fan un encanteri i els tornen de pedra o presoners de l'amor de les aloges que viuen sota terra.
EliminaA vegades tenim més referències de la mitologia grega o romana que de la pròpia. Haurem d'esmenar-ho.
A mi que m'agrada l'aigua calentona, però no tant ehhh!
ResponEliminaUna foto molt maca, sempre dic que, com apropo el nas quan veig una flor, sempre poso els dits quan veig aigua...
seré una dona d'aigua?? ;)
Aferradetes!!
Segur, sa lluna, que ets una mica dona d'aigua. Qui les ha vist diu que són unes dones bellíssimes.
EliminaAferradetes.
Sa lluna....no sé jo si ets dona d'aigua, però envoltada si que ho estàs.
ResponEliminaSigui com sigui la mitologia sempre en porta a bones històries.
A les dones d'aigua els agrada banyar-se a la claror de la lluna i s'exalten en nits de lluna plena.
EliminaAquests sers mítics i les seves històries ens ensenyen moltes coses de nosaltres, els humans.
Al torrent de Gualba s'hi nota la presència de les goges... De moment no n'he vist mai cap però les he pressentit.
ResponEliminaSi pressents les dones d'aigua és senyal que ets una persona sensible. A la muntanya hi ha paratges, sovint amagats i humits, amb una atmosfera tan misteriosa i enigmàtica que no es fa estrany que hi neixin sers fabulosos com les dones d'aigua.
EliminaM'agraden molt totes les llegendes inspirades en les dones d'aigua, i tots els noms que se'ls hi dóna segons la contrada...Ah i els encanteris que fan i com atrauen els humans dels quals després, mai més se'n sap res...
ResponEliminaPetonets.
A mi també em semblen molt bonics aquest noms, són noms de llegenda. Aquests encanteris que són capaços de fer desaparèixer a la gent em fan pensar en els forats negres, un cop passes el seu llindar de no-retorn, mai més se'n sap res. Molt moderns, els antics.
EliminaVaig tenir el privilegi de compartir uns dies amb el Joan Soler Amigó -tot un savi en el camp de la cultura popular- precisament al Pirineu. Entre les moltes coses de les que ens parlà, una va ser les dones d'aigua. És un personatge de la nostra mitologia que sempre m'ha captivat. Fins i tot vaig arribar a escriure un relat curt sobre una d'elles…
ResponEliminaEn Xavier Renau, poeta, interessat també en temes històrics, va escriure tot un petit tractat sobre les dones d'aigua i fins i tot va fer la recreació poètica d'una faula del Montseny. El libre es diu "Dona d'aigua. El mite de la nimfa dels gorgs interpretat de nou", Potser el coneixes?
Gràcies, Consol, un cop més, per proposar-nos nous camins a partir d'una fotografia preciosa. Una abraçada.
En aquest país tenim la sort que hi ha persones que fan grans tasques de recuperació de la nostra cultura com en Joan Soler Amigó, que jo no tinc el gust de conèixer personalment.
EliminaCites a Xavier Renau, no conec el seu treball, però miraré de corregir-ho. Potser parla de "la dona d'aigua de Gualba", una llegenda que he conegut mitjançant una recopilació que va fer Martí Boada i que va publicar en un llibre que es titula "Llegendes del Montseny"(1992)
Gràcies per la informació, August.
Gent que desapareix a un gorg, xuclada per les profunditats.Em porta al conte que vaig incloure a la trobada virtual de Roda el món i torna al bloc. Tot i que jo no hi pensava en absolut en llegendes d'aquest estil en escriure'l, és evident que els gorgs, en general les profunditats dels boscos, donen peu a moltes d'aquestes llegendes, i és evident que moltes vegades van lligades a l'element femení. Probablement provenen dels arcans de les societats matriarcals on la dona era la servadora del misteri i l'esperit religiós.
ResponEliminaM'agrada això que la dona és la servadora del misteri i de l'esperit religiós. Crec que encara és vigent. Serà que, malgrat tot, la nostra societat es fonament en el matriarcat?
ResponEliminaSegurament les llegendes que escoltem queden gravades al nostre insconscient i afloren en les nostres creacions.
Gràcies pel teu comentari, Eduard.