5 de novembre del 2013

Blanc

                                                                                                                                       Albada a Granollers.


Tots els espais en blanc són per a mi, són per a vós, són per a qui primer hi arribi. Una tela en blanc, una quartilla en blanc, una carta en blanc. Tot és possible. Tot s'amaga darrera el blanc. (...) Cal combatre la inhumanitat del blanc fins a fer-lo plorar, fer-lo gemegar, fer-li confessar tots els secrets, obligar-lo a despullar-se. Llavors potser ens dirà amb accent desesperat les nits passades vora el foc, esperant, amb tristesa entre els grisos de la mà. (...) O ens revelarà, a cau d'orella, aquell matí puríssim que duia amagat sota l'arc de la cella.

Capítol en blanc dins Teoria dels colors
Josep Palau i Fabre

14 comentaris:

  1. La foto preciosa i els textos dels colors de Palau i Fabre són tan genials que no sabria pas quin triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia de Palau i Fabre és profunda i intensa. Si es mira una mica la seva biografia entens més els seus poemes, et poeden agradar més o menys però hi sents bategar la pasió.

      Elimina
  2. Sembla un cel alat. Palau i Fabre és un geni de les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincideixo amb tu, avui el cel estava magnífic, resplandent, angelical. I Palau, un geni de les paraules que saben transmetre emoció i intensitat.

      Elimina
  3. La por de l'escriptor davant la pàgina en blanc... Bonica foto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Fabra també diu que la pàgina en blanc hi és per ser escrita. És el blanc que et convida a deixar-hi la teva empremta.

      Elimina
  4. Oh! Una foto magnífica i text molt ben triat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Palau i Fabre ens ha deixat molts tresors.

      Elimina
  5. El blanc, com el silenci. Aquesta albada també sembla silenciosa, fent una sinestèsia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, una abada silenciosa amb una llum especial és un bon començament del dia.

      Elimina
  6. Una foto preciosa de l'hora de l'alba, que em recorda el poema de Tomàs Garces:
    "Donem-nos la mà,
    és l'hora de l'alba;
    donem-nos la mà,
    que l'ombra se'n va"

    El blanc ens amaga tan bé els colors, només cal fer-los sortir...

    Petonets, de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema està molt bé. El blanc pot ser un bon inici.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  7. Magnífica foto, tot un plaer pels ulls.
    Preciosa teoria del blanc.

    Bessets, nina.

    ResponElimina