Caldetes.
A la memòria del poeta Francesc Garriga i Barata que ens ha deixat aquest 4 de febrer d'enguany.
Blanc sobre blanc. Silenci.
Fins que el sol aparegui
per l'orient d'uns ulls,
som a l'ombra dels cossos que estimem.
Camí dels déus a sol batent
sempre hem plorat a la mateixa plana.
Francesc Garriga i Barata
Dins de Ombres, pag. 31
Aquesta blancor de l'escuma de mar, tapa el to marronós de la sorra, i ens fa sentir més optimistes, perquè el blanc és el color de la pau...
ResponEliminaFa molts anys vaig conèixer el poeta, descansi en pau.
Bon vespre, Consol.
Jo l'he descobert tard, fa poc, i va ser en un programa de la televisió (S)avis. M'he enamorat del personatge i de la seva obra. Que descansi en pau.
EliminaBon diumenge, M. Roser.
Blanc sobre blanc, diu el poema... Però el teu blanc sobre la sorra ataronjada m'enamora...
ResponEliminaBon homenatge al poeta...
"Blanc sobre blanc. Silenci." Un silenci que com passa amb la llum blanca conté totes les paraules.
EliminaQuan mor un poeta també mor una part de la cosmos-visió d'un poble.
Ens resten els seus escrits per a, com em passa a mi mateix, descobrir-lo.
ResponEliminaUna remor que bramula silencis eterns.
Ens resta tota l'eternitat per descobrir-lo.
EliminaEn el meu cas, el descobreixo ara.
ResponEliminaLa teva platja (oberta a pantalla gran) em sembla un preciós homenatge, magnífic.
Aferradetes.
És un poeta per anar descobrint i que té una veu amb molta personalitat.
EliminaGràcies, sa lluna, també m'agrada aquesta platja tan blanca, la trobo relaxant.
Aferradetes.
Quin descobriment! Trobo aquesta poesia molt bella. He estat tafanejant per la xarxa i he trobat poemes preciosos d'ell. En portaré algun a "GloBos", gràcies per ferme'l conèixer, Consol.
ResponEliminaLa teva fotografia és una imatge idònia per acompanyar tanta bellesa.
Jo l'he descobert fa poc i em sap greu. A vegades no sabem reconèixer la vàlua dels nostres contemporanis.
EliminaM'has fet pensar que Francesc Garriga era un gran entès en art. Sí, els seus poemes transmeten bellesa.
Un poeta molt destacat, pel poc que conec d'ell, i un ésser humà dels que deixen petja, pels obituaris que he pogut llegir.
ResponEliminaEns ha deixat una obra per anar descobrint.
EliminaUna foto preciosa, Consol. Els plors, el sol, el blanc... les paraules del poeta hi remeten.
ResponEliminaNomés n'havia sentit a parlar, però aquests dies he llegit alguna cosa seva i avui amb el teu post ja m'he decidit: el llegiré.
El llegirem. Crec que hi trobarem una gran estima a la paraula.
Elimina