Grafit al Poble Nou, Barcelona.
Ha pres el mur i està permanentment alerta als nostres passos. Ens mira cansat, trist, abatut pel pes feixuc de l'existència, decebut de tanta mesquinesa humana. Ens veurà passar com aquell qui veu petites formiguetes atrafegades que van d'un lloc a un altre amb pesades càrregues. Algú se'l quedarà mirant de forma interrogativa. No el respondrà. Tan sols quan resta reclòs en la foscor de la nit, alleugerit, tanca els ulls i se li esmuny una llàgrima.
Potser compta les passes perdudes que fem, quan anem o tornem.
ResponEliminaVols dir? Crec que ja fa temps va concloure que anem perduts amb les nostres anades i tornades. Ja no compta els nostres passos. Res de nou, res a fer.
ResponEliminaMolt aconseguida la mirada, amb una certa tristor o desencant.
ResponEliminaSí, és una mirada molt expressiva, carregada d'història.
EliminaMirada cansada de veure sempre el mateix !
ResponEliminaBonic grafit !!
El grafit està molt bé, una idea senzilla que té molta força. Ai! si ens poguéssim veure des del mur.
EliminaM'agrada molt aquest grafit, a veure si el respecten...I m'ha semblat molt tendre que a la nit el plor sigui el seu company!
ResponEliminaPetonets.
Segurament respectaran aquest grafit. Els grafiters tenen les seves pròpies regles i respecten molt un moral fet per un grafiter reconegut per ells. És tot un món.
EliminaBona tarda, M. Roser.
Sí que fa ulls tristos, però ha d'impressionar molt sentir la seva mirada a sobre...
ResponEliminaSí, no ens mira amb condescendència.
EliminaFa una mirada trista...
ResponEliminaNo sabem si és per allò que veu o per allò porta a dins d'altres llocs.
EliminaLa seva mirada sembla que aguanti el pes de la vida. Poder és així...
ResponEliminaTé un rostre d'una persona que ha viscut moltes penalitats.
EliminaHumanitza el mur, aquesta mirada.
ResponEliminaEl mur és fred i uniforme, sense color, aquest mural li dóna vida perquè ens comunica moltes sensacions.
Elimina