Barcelona
A l'arquitectura li passa el mateix que a l'òpera, és un art que aplega moltes altres arts. S'ha d'entendre dins de l'època en que es concep i s'ha de valorar per si mateixa i per allò que aporta de nou. Hi ha edificis tan singulars que semblen talment escultures dins del paisatge. Pur art urbà.
Tens raó, noieta, si ens fixem en tots els edificis d'una ciutat, veurem una gran quantitat d'estils. Segurament aquesta és la gràcia d'un espai urbà, sinó seria molt avorrit...
ResponEliminaQue tinguis una bona setmana, Loreto.
Crec que poden conviure diferents estils si es fa amb prou gust i si abans de fer una cosa nova s'han preocupat de veure a on va i fer-la adient al lloc. En aquesta imatge tot és nou i ja queda prou bé.
EliminaBona setmana, M. Roser (he vist que m'has canviat al nom però entenc que passi amb tants blocs per visitar)
ResponEliminaM'agrada com focalitzes el centre d'atenció en els gratacels, dos dels quals són autèntiques icones d'arquitectes mundialment famosos: David Chipperfield (Ciutat de la Justícia) i Jean Nouvel (no debades, aquest darrer és també dissenyador). És el fenomen de l'arquitectura
espectacle contemporània, expressió de poder i, alhora, objecte estètic, gairebé escultòric. Has tornat amb forces renovades, Consol!
Molt amable, Jordi. L'arquitectura em fascina i penso com tu, hi ha arquitectes que sembla que facin grans escultures i que competeixin entre ells per fer-les més innovadores. M'agraden molts edificis singulars que avui es troben escampats arreu del món. També sóc molt crítica amb segons què, per exemple no entenc que es facin edificis bonics però que no siguin funcionals. Un dels meus edificis preferits és el pavelló d'Alemanya de Mies van de Rohe que encara avui es veu actual.
EliminaDes de fa un temps els arquitectes de renom sembla que juguin al 'més difícil encara'. Inventen estructures inversemblants i són dignes d'elogi, naturalment. Que alguns edificis s'aguantin drets és tot un mèrit, trobo. En aquella zona de Barcelona, el 22@, i fins a diagonal mar n'hi ha una bona pila d'aquests. El mateix museu del disseny acabat d'estrenar, al que anomenen 'la grapadora'. Molts reptes en aquest camp, i es van assolint.
ResponEliminaÉs curiós això del Museu del Disseny, acabat d'estrenar i ja té malnom, "la grapadora", però és que li escau tant per la seva forma com perquè les grapadores són una mostra de bon disseny industrial. L'he visitat i el recomano, està pensat d'una manera molt didàctica i posa en rellevància la producció que s'ha fet des de Catalunya. Cal conèixer per saber valorar.
EliminaUn nou paisatge urbà que es va creant, amb molta imaginació i molt d'art.
ResponEliminaVaig visitar el museu del que parla en XeXu i em va semblar molt interessant.
Comparteixo el teu interès pel nou museu, Glòria.
EliminaAquesta zona al voltant de Glòries és impressionant. Jo necessito una mica més de temps per anar coneixent aquest nou paisatge i fer-me'l meu. De moment estic enlluernada.
d'aquella zona a mi m'agrada el media-tic
ResponEliminaEl vaig veure per fora i realment és diferent a tots els altres. Em van explicar que la seva "pell" externa compleix també una funció energètica.
EliminaA vegades ni ens n'adonem que passegem entre mastodòntiques obres d'art. Les que poses de mostra a la fotografia són un bon exemple de l'art arquitectònic. del que no passa desapercebut.
ResponEliminaAquests són molt visibles no et deixen indiferent perquè són imponents. Quan comences a fixar-t'hi també t'adones d'altres obres més modestes però que també tenen molt encant. M'agrada especialment veure remodelacions d'edificis antics que compaginen estructures molt contemporànies amb la conservació d'estructures antigues.
Eliminaun art que no sé jo si durarà tants anys com els gòtics o romànics.......ara ho fem tot massa ràpid.
ResponEliminaBé, superar el romànic és molt difícil, no ho crec pas. Vaja!, no ho sé! Sí, tot sembla molt més efímer i fet amb materials més fràgils.
ResponElimina