És "l'hora blava" a l'alba, aquest espai de temps entre la foscor i la claror abans que neixi el sol, la primera llum del dia. És un temps de transició. Que tinguis un bon dia, M. Roser.
Aquest poema l'he conegut en el teu bloc i m'agrada molt. Ets una gran difusora de bona poesia, Glòria. No acostumo a posar el poema sencer perquè sovint m'ha corprès un petit fragment i és allò que m'interessa transmetre.
Jo hi veig una xarxa neuronal, com la que ens permet pensar els mots i transgredir-los (per cert, un apunt ortogràfic: transgredeix , no transgradeix). M'encanta la foto i m'encanta el poema que l'acompanya. Gràcies per fer-me'l conèixer, Consol.
Una xarxa neuronal és un bon símbol. Gràcies per la correcció ortogràfica. Aquest poema me'l va donar a conèixer la Glòria de Glo.bos.blog. Si t'agrada la poesia et recomano aquest bloc per la seva bona selecció i perquè els té tots molt ben classificats per autors/autores (és important donar a conèixer a les poetesses)
Tot això que diu aquest poema és el que fa la poesia, com un arbre nu que "transfigura el somni", que el transforma en paraules.
ResponEliminaSempre fas bons paral·lelismes amb la poesia. Els poetes capaços d'explicar noves realitats amb les paraules.
ResponEliminaNo és gaire original, ja s'ha dit altres vegades. Les branques arrelen al cel.
ResponEliminaLa poesia arrela en les paraules. I viceversa.
Aquesta és la màgia de la poesia.
EliminaQuines branques... Són com una xarxa que abasta universos, el cel sencer...
ResponEliminaLes primeres llums del dia deixen veure la seva magnificència.
EliminaUn arbre, senzill i complex, bellesa retallada sobre el cel.
ResponEliminaAra, que és hivern i s'ha quedat sense fulles, ens deixa veure la seva esplèndida estructura.
EliminaSembla que la negror de l'arbre, vulgui tapar aquest cel tant blau, però si el temps també és d'aquest color, res el pot esborrar...
ResponEliminaPetonets.
És "l'hora blava" a l'alba, aquest espai de temps entre la foscor i la claror abans que neixi el sol, la primera llum del dia. És un temps de transició.
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
Quina filigrana de branques retallades al cel, quanta bellesa hi ha a la natura!
ResponEliminaEl poema el tinc encara ben fresc.
Aquest poema l'he conegut en el teu bloc i m'agrada molt. Ets una gran difusora de bona poesia, Glòria.
EliminaNo acostumo a posar el poema sencer perquè sovint m'ha corprès un petit fragment i és allò que m'interessa transmetre.
Jo tb recordo el poema, és preciós. I l'has acompanyat molt bé.
ResponEliminaGràcies, Loreto. A vegades tens el poema i la fotografia i les ajuntes.
EliminaJo hi veig una xarxa neuronal, com la que ens permet pensar els mots i transgredir-los (per cert, un apunt ortogràfic: transgredeix , no transgradeix).
ResponEliminaM'encanta la foto i m'encanta el poema que l'acompanya. Gràcies per fer-me'l conèixer, Consol.
Una xarxa neuronal és un bon símbol. Gràcies per la correcció ortogràfica.
ResponEliminaAquest poema me'l va donar a conèixer la Glòria de Glo.bos.blog. Si t'agrada la poesia et recomano aquest bloc per la seva bona selecció i perquè els té tots molt ben classificats per autors/autores (és important donar a conèixer a les poetesses)