14 de setembre del 2013

Ser a la Via catalana

                                                                                                                          Tram 700 de la Via catalana.

Ser a la Via catalana ha estat una experiència individual i col·lectiva única. El dia va començar amb un cel encapotat però els nostres ànims es van clarejar des del moment en que vam pujar al "nostre" autocar: ni una butaca lliure, tots hi érem. La Diada va ser una festa i la via va visualitzar i fer certa l'expressió que cadascú era necessari i que un país es construeix amb voluntats compartides. La voluntat de ser i d'esdevenir.

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà.

Ara és demà (fragment)
Miquel Martí i Pol 

22 comentaris:

  1. Tota una experiència, com dius. Tot i que allà on estava jo, a Barcelona, podria no haver-hi anat i no passaria res. Hi havia gent per fer no sé quantes cadenes, un festival.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barcelona feia molt goig i, és cert, a molts llocs no es veia que féssiu una cadena. En el nostre tram hi havia molta gent i va ser molt fàcil fer la cadena.

      Elimina
  2. Caram quina foto! A mi em va passar una mica com en XeXu, massa gent en el meu tram. En aquesta foto, en canvi, tots teníeu un bon lloc. Una festassa, això sí

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, aquí cadascú tenia el seu lloc per a la història. Crec que es van enfortir els llaços entre la gent i aquest sentiment que formes part d'un poble.

      Elimina
  3. Al meu tram també més que una via semblava una manifestació, que també hi havia molta gent, pel què he vist a les fotos, als llocs menys poblats la Via era molt més visual, però el somni era el mateix a tot arreu. I si hem de fer foc nou , el farem, però potser encara podrem aprofitar algunes brases...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que fóssiu més d'una via és una molt bona notícia. El nostre és un somni d'esperança i depèn de la voluntat de cadascun de nosaltres. Ara tenim la oportunitat de triar allò que no volem i allò que volem fer nou.
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  4. I esdevindrà!!! em quedo a aquesta visió positiva, perquè l'experiència ha estat espectacular en tots els aspectes. Al meu tram era un entremig, ni tanta gent com a Barcelona, ni una sola línia ordenada, érem una sola línia força atapeïda. Però no importa... tots érem un, això va ser preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De la Via catalana em quedo amb aquesta sensació de formar-ne part, de ser un poble.

      Elimina
  5. Quin dia! Inesborrable!
    Com diu el poeta hi ha voluntat d'esdevenir, d'esdevenir País.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I esdevindrem! n'estem segurs. No defallirem fins aconseguir-ho, tossudament.

      Elimina
  6. M'agrada la foto dels cors aixecats en clam. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Cantireta. Va ser un clam de desig i alegria.
      Petons.

      Elimina
  7. la sinergia que es va crear des el Pertús i més enllà de sud a nord , a la mateixa hora ,amb més d'un milió de persones de totes les edats va ser una experiència única.....
    unes fotos que m'agraden!

    ResponElimina
  8. Un fet irrepetible que ens ha de donar molta força per anar endavant.

    ResponElimina
  9. Alguna cosa que sembla màgica però que en realitat obeeix a una acurada preparació i força de treball organitzativa ha sabut canalitzar tanta energia positiva. I el millor: una organització que surt directe de la societat, de la gent. Com bé diu el comentari d'Elfreelang, ha generat sinergies que fan de motor d'aquest moviment que a hores d'ara només creix. Imparable. I esperançador.

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso el mateix, Eduard. Aquest és un moviment social i aquesta és la garantia per tal que vagi endavant.

      Elimina
  10. Fa contrast aquesta nostra alegria amb la mala jeia de la metròpoli.
    Veig que tenia raó el poeta Estellés.
    Un poble alegre i combatiu, que deia ell.

    ResponElimina
  11. Hola, Jordi. La metròpoli ha caigut en la seva pròpia trampa.
    És curiós comparar imatges de la cadena bàltica amb la catalana. Saps quina és cadascuna pel posat de la gent. Sabem quin futur volem i aquest és un futur que ens omple d'alegria.

    ResponElimina
  12. Fantàstic! L'important és no aturar i lluitar pel que un creu que és millor per al seu país! Encara que costi i el camí sigui dur, endavant! Participar-hi degué ser una experiència increïble! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ens vam endur a casa l'emoció de formar part d'un poble, de ser diversos amb un lligam comú. Va ser fantàstic.

      Elimina
  13. Ara és sempre i el demà ja ha arribat. Cal, doncs, seguir fent via sense por... Per raons de feina, jo vaig fer tot un recorregut de la via a ciutat de Barcelona i l'únic que en puc dir és que tinc material..., no ja per un
    article, ans per tot un llibre sencer!

    Abraçades d'esperança, des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero veure aviat el teu llibre. Estem en una època tan confusa que només fa quatre dies que vam fer la Via i ja sembla que es vulgui oblidar com si hagués estat un fet que va passar fa segles. Hem de mantenir viva la flama de la Via.
      Ens mantindrem enllaçats.

      Elimina