Fira del càntir d'Argentona, 2013
La terrissa antiga em té robat el cor. Tenen la imperfecció de les coses fetes a mà i que conserven una espontaneïtat creativa que els fa úniques. I entre elles les formes més modestes, i aparentment maldestres, són les més belles.
Es molt bonica la terrissa antiga. La d'aquesta foto, especialment. M'agrada molt.
ResponEliminaAquesta exposició està molt bé. La paret del fons i el terra li donen un marc idoni.
EliminaEi! Dimarts faig 5 anys de blog. Te la prenc per parlar-ne, i et convido a dir alguna cosa de la terrissa... a ca la cantireta ;-)
ResponEliminaGràcies!!
Tot un honor Cantireta, m'encantarà trobar-la al teu bloc. Gràcies a tu i moltes felicitats pels teus cinc anys.
EliminaLa "perfecció" de la imperfecció espontània sorgida d'unes mans anònimes... Fa ben poc vaig estar a Verdú, precisament!
ResponEliminaAbraçades, des de El Far...
Sí, es podria dir així, aquestes imperfeccions li confereixen autenticitat i personalitat.
EliminaAbraçades, Jordi.
A mi també m'agrada i sobretot perquè cada peça, és única, no n'hi ha dues d'iguals...
ResponEliminaBona nit, Consol.
La que més m'agrada és la del primer pla de la dreta, potser una de les més antigues i modestes.
EliminaSembla una cosa senzilla de fer, però les mans dels artesans, antics i anònims, són mans d'artista.
ResponEliminaObres d'art és el que fan!
S'uneix la saviesa d'una tècnica ancestral amb el toc personal que li dóna cada autor.
EliminaM'agraden molt aquestes últimes fotos de terrissa.Quins treballs més bonics !
ResponEliminaM'hagués agradat fotografiar-les.
És una fira que està molt bé, hi ha des de terrissa antiga fins a obres d'artistes actuals. Argentona també té un museu del càntir molt interessant i didàctic. El recomano.
Elimina