Que bonic anar muntanya amunt, envoltada de tots aquests matisos del verd...Segur que si seguim el camí, trobarem el nord que ens guiarà fins el ponent... Bona nit, Consol.
També m'agrada molt, com diu el títol està ple d'imatges que evoquen sensacions intenses. Crec que Palau wna parla de l'ànima de les coses. Que tinguis un bon dia.
Un plaer haver entrat aquí!
ResponEliminaGràcies, Roser i sigues benvinguda.
EliminaOmbres i llum, branques i cel. Preciosa imatge, m'agraden els camins i les carreteres amb arbres a banda i banda.
ResponEliminaSembla que els arbres t'acompanyin en el teu camí. Les ombres del terra et marquen el pas.
EliminaQue bonic anar muntanya amunt, envoltada de tots aquests matisos del verd...Segur que si seguim el camí, trobarem el nord que ens guiarà fins el ponent...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Palau i Fabre ens ha deixat unes imatges molt belles. M'agrada aquest poema que està inspirat en un altre de Rimbaud.
EliminaUn plaer cercar el ponent per un caminet tan encantador.
ResponEliminaHi ha camins planers i agraïts que et ve de gust fer-los a poc a poc.
EliminaTot el poema "Sensació" d'en Palau i Fabre és una petita joia. Per cert, la imatge convida a cercar "el meu ponent". Poesia pura.
ResponEliminaDes de El Far...
També m'agrada molt, com diu el títol està ple d'imatges que evoquen sensacions intenses. Crec que Palau wna parla de l'ànima de les coses.
EliminaQue tinguis un bon dia.
Fa olor a natura, que no perdem mai moments per gaudir-ne'n.
ResponEliminaTens raó, Gemma, hem de gaudir d'aquestes petites meravelles que ens ofereix la natura.
ResponElimina