5 de juliol del 2013

Espígol


Mos brins
són fins
i drets,
com ciriets
de la pradella.

Espígol (fragment)
Jacint Verdaguer

12 comentaris:

  1. Aquest blau lilós amb el verd queda molt bé. Gairebé se'n sent l'olor, d'aquesta foto a primer pla. Sempre drets, cap amunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un color elegant, refinat i se sent ben amunt la seva fragància.

      Elimina
  2. gràcies pels espígols i el mots de Verdaguer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests versos són com una cantarella infantil, tenen un aire innocent.

      Elimina
  3. Reflecteix bé el teu paisatge els mots de Verdaguer: en percebo la fragància i la textura...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb música de fons, d'un instrument de vent.

      Elimina
  4. Ens arriba la fragància de la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aroma de l'espígol és suau i exquisit.

      Elimina
  5. El nostre Verdaguer, ens porta l'aroma de l'espígol de la nostra terra...A la Catalunya Central en dèiem barballó...Se'n poden fer "pinyes", que conserven l'aroma, molt de temps.
    Petonets de color lila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deixar assecar les plantes és tot un art. Les pinyes d'espígol queden bé a tot arreu.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  6. Preciosa la foto i molt ben triat el poema.
    Tens molt bon ull!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. M'agrada la poesia de Verdaguer que parla del nostre paisatge i que ens mostra des de la seva mirada personal.

      Elimina