Folgueroles
L'he trobat passejant pel poble. Aquest color granetós queda bé amb el marc de pedra i amb el ferro forjat. Un grana desgastat pel temps i tan sols repintat en la fusta més nova. Sembla deshabitada i fermament segellada.
És una porta carregada d'història, m'agraden aquests colors que el temps ha desgastat però que continuen vius. Em queda a prop, si algun dia em perdo per Folgueroles la buscaré ;)
De casetes com aquesta, plenes d'històries viscudes pel pas del temps, en podem trobar a molts poblets... Ara no hi deu viure ningú, no s'hi veu cap espurna de vida. Bona nit, i bon començament de setmana.
És una porta carregada d'història, m'agraden aquests colors que el temps ha desgastat però que continuen vius. Em queda a prop, si algun dia em perdo per Folgueroles la buscaré ;)
ResponEliminaEstà bé buscar els llocs que has vist en una fotografia, és un joc de recerca divertit.
EliminaI si dintre hi viu gent que pertany a un club secret? ;)
ResponEliminaVicent
I per entrar, sempre a altes hores de la nit, tenen una contrassenya:
Elimina"En mon llit de flors
mon llavi l'estima"
Mossèn Cinto.
Fan tristesa aquestes cases abandonades...
ResponEliminaTenen un silenci trist, se sent la buidor.
EliminaDe casetes com aquesta, plenes d'històries viscudes pel pas del temps, en podem trobar a molts poblets... Ara no hi deu viure ningú, no s'hi veu cap espurna de vida.
ResponEliminaBona nit, i bon començament de setmana.
Gràcies, M. Roser. És una llàstima, no hi hauria d'haver gent que pogués tenir cases abandonades, ni gent que no tingués casa.
EliminaBona setmana.
Que seductores arriben a ser les portes i les balconades, i quànta imaginació són capaces de despertar...
ResponEliminaUna fotografia ben suggeridora!
Les cases antigues tenen un encant especial que no tenen les noves. Potser és perquè si reflecteix la seva història.
EliminaBona fotografia, artista!
ResponEliminaGràcies, Núria. Hem de tornar a caminar pels nostres pobles.
ResponElimina