Així com cell qui.s veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veulo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós, bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel mon vostre ergull recitant.
Així com cell qui.s veu prop de la mort (fragment)
Ausiàs March (1400?-1459)
Ausiàs, un mestre de la poesia sense parangó. Amb les comparacions tan colpidores que fa, com en el fragment que has triat. I aquest patiment amb què impregna els poemes.
ResponEliminaEls seus poemes tenen molta força. Fa que les situacions esdevinguin trascendents. Crea un clima èpic.
ResponEliminaAquest mar també el veig una mica desesperat per complir algun desig desconegut...Potser si algú li recita versos, el mar es calmarà i les ones aniran a buscar sirenes...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Un mar enfurismat és bo de veure, té una energia desfermada. Els versos segur que l'apaivaguen.
ResponEliminaBona nit, M. Roser.
Genial Ausiàs i preciós el Maresme.
ResponEliminaQuina força té la teva fotografia! En saps molt.
Gràcies, Glòria. La mar és cada dia diferent i és bo de veure.
ResponElimina