Això mai! Però les fotos de cel enreixat tenen alguna cosa que no sabria dir què és, fa unes setmanes jo també provava de fer-ne una, però no me'n vaig sortir.
Per més reixes que hi posin mai aconseguiran engabiar el cel i per qualsevol d'aquests forats és poden esquitllar els núvols, encara que estiguin esfilagarsats...Per sort, encara hi ha coses que en podem gaudir lliurament i no seran mai presoneres... Bona nit, Consol.
Veient que els homes poden fer grans destrosses en els espais naturals, jo no n'estaria tan segura. Encara hem d'aprendre a conèixer per estimar, i estimar per defensar. Bona revetlla, M. Roser.
Això mai! Però les fotos de cel enreixat tenen alguna cosa que no sabria dir què és, fa unes setmanes jo també provava de fer-ne una, però no me'n vaig sortir.
ResponEliminaA vegades les millors fotografies són les que surten sense buscar-les. Aquesta troballa va ser casual.
ResponEliminaHi ha alguns que, si els deixem, acabaran empresonant, fins i tot, l'aire que respirem...
ResponEliminaL'aire, l'aigua, la llum... tot, no deixaran res de res.
ResponEliminaCom nosaltres... que per naturalesa hem de ser lliures... :DDD lliures com els núvols, com l'aire i com el cel.
ResponEliminaLliures i amb poder de decidir sobre nosaltres mateixos. Hem de saber-nos lliures.
EliminaPer més reixes que hi posin mai aconseguiran engabiar el cel i per qualsevol d'aquests forats és poden esquitllar els núvols, encara que estiguin esfilagarsats...Per sort, encara hi ha coses que en podem gaudir lliurament i no seran mai presoneres...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Veient que els homes poden fer grans destrosses en els espais naturals, jo no n'estaria tan segura. Encara hem d'aprendre a conèixer per estimar, i estimar per defensar.
ResponEliminaBona revetlla, M. Roser.
Quin contrast més brutal. Sembla que em punxin. Per sort les reixes no arriben al cel.
ResponEliminaLes reixes són pels humans de dins i pels de fora.
ResponElimina