Avui sí que sembla una "hora blava" de veritat;)
És l'hora blava, quan cau la tarda. Els poetes parlen d'aquesta llum i els fotògrafs l'ensenyen.
M'adono que el blau del cel de la imatge coincideix gairebé amb els to blau del text del teu bloc.... hora blava al cent per cent.
Avui és l'hora blava.
Sota la blavor del cel, la llum del fanal i la xemeneia, s'han agermanat...Bona nit, Consol.
Una versió poètica que s'adiu a l'hora blava. Bona nit, M. Roser.
Apreciada senyora Blava. Tot i que l'hora potser sí que es com el seu nom, la imatge a primera vista resulta una mica "verda". Vostè que és una persona intel·ligent ja m'entén. Felicitats per la foto.
Vostè és el que no hi ha, senyor Strike, fins i tot l'entenc jo que no entenc mai res...
Gràcies, senyor Strike. No vull saber què diria Freud sobre la qüestió de veure verd quan és blau, vostè ja m'entén i la Carme també.
Agermanament en blau... :)
Sí, es pot dir així. Queda bé.
Maca la foto. Curiosa parella, però ha quedat molt bé.
La vaig fer en un reportatge sobre fanals i vaig veure que tenen moltes possibilitats.
M'agraden els blaus. I el d'aquest cel és meravellós.Preciosa fotografia!
Gràcies, Glòria. Les màquines de fotografiar són molt sensibles a la llum de l'hora blava.
Llum i fum, els dos elements immaterials, lírics.
Elements que els copsem amb els sentits.
M'encanta com queden aquests dos elements junts, des d'eixa perspectiva i amb uns colors preciosos.Vicent
Feta des del terra i alçant la mirada. Gràcies, Vicent.
Per la llum, senyor, que em voldríeu dar.
La llum, meravella de les meravelles.
Avui sí que sembla una "hora blava" de veritat;)
ResponEliminaÉs l'hora blava, quan cau la tarda. Els poetes parlen d'aquesta llum i els fotògrafs l'ensenyen.
ResponEliminaM'adono que el blau del cel de la imatge coincideix gairebé amb els to blau del text del teu bloc.... hora blava al cent per cent.
ResponEliminaAvui és l'hora blava.
EliminaSota la blavor del cel, la llum del fanal i la xemeneia, s'han agermanat...
ResponEliminaBona nit, Consol.
Una versió poètica que s'adiu a l'hora blava.
EliminaBona nit, M. Roser.
Apreciada senyora Blava. Tot i que l'hora potser sí que es com el seu nom, la imatge a primera vista resulta una mica "verda". Vostè que és una persona intel·ligent ja m'entén. Felicitats per la foto.
ResponEliminaVostè és el que no hi ha, senyor Strike, fins i tot l'entenc jo que no entenc mai res...
EliminaGràcies, senyor Strike. No vull saber què diria Freud sobre la qüestió de veure verd quan és blau, vostè ja m'entén i la Carme també.
EliminaAgermanament en blau... :)
ResponEliminaSí, es pot dir així. Queda bé.
EliminaMaca la foto. Curiosa parella, però ha quedat molt bé.
ResponEliminaLa vaig fer en un reportatge sobre fanals i vaig veure que tenen moltes possibilitats.
EliminaM'agraden els blaus. I el d'aquest cel és meravellós.
ResponEliminaPreciosa fotografia!
Gràcies, Glòria. Les màquines de fotografiar són molt sensibles a la llum de l'hora blava.
EliminaLlum i fum, els dos elements immaterials, lírics.
ResponEliminaElements que els copsem amb els sentits.
EliminaM'encanta com queden aquests dos elements junts, des d'eixa perspectiva i amb uns colors preciosos.
ResponEliminaVicent
Feta des del terra i alçant la mirada. Gràcies, Vicent.
EliminaPer la llum, senyor, que em voldríeu dar.
ResponEliminaLa llum, meravella de les meravelles.
Elimina