Som pragmàtics, si una cosa no ens va bé, mirem de refer-la a la nostra conveniència. Un dia els habitants de la casa se'ls va fer massa carregós obrir i tancar una porta tan feixuga, i en van obrir una de nova més petita i manejable. Però quan plovia l'aigua s'esquitllava per la ranura i aleshores hi van posar un estret empostissat.
És que la gent de pagès som força pràctics, segurament la porta gran ( i com m'agraden aquestes portes velles) l'obren per les maquinàries i la petita per les persones o el bestiar. Potser algú molt alt, haurà d'acotar el cap, a mi, me'n sobraria...
ResponEliminaBona pluja, Consol.
Sí, i encara es podria afegir una gatonera o aquestes que tenen dos porticons de mig cos i que es poden obrir i tancar per separat o junts.
ResponEliminaAh, la pluja és tan bona d'escoltar i mirar. Bon capvespre.
Cada dia em sorprens amb les teves magnífiques fotografies...
ResponEliminaArtista!
Gràcies, Glòria.
ResponElimina