La Garriga.
Capes de colors, unes damunt les altres, ara el verd, ara el vermell, ara el blanc amb una mica de blau. Però la nostra mirada hi veu espigues, roselles, núvols en el cel.
La nostra mirada identifica l'espai nostre, els elements, les formes, les textures, les olors i els colors que embelleixen. Som rics d'aquests tresors captats en la foto.
Un paisatge magnífic... El verd de l'esperança( si és que té algun color), el vermell de l'amor, el blanc de la innocència, el blau de la calma...Però totes aquestes capes de colors tu les has "personalitzades" en coses reals:les espigues, esperança del pa de demà, les roselles, que si no en tens cura es marceixen de seguida( com l'amor), el blanc de les nuvolades, en aquest cas no sé si massa innocents i la calma d'un cel blau, que malda per sortir, fidel a la seva essència... Bona nit, Consol.
Tu ja en saps de mirar i ho fas molt bé. És com quan escoltem una música d'orquestra i durant uns moments tant sols volem escoltar-ne un. Ho podem fer.
La nostra mirada identifica l'espai nostre, els elements, les formes, les textures, les olors i els colors que embelleixen. Som rics d'aquests tresors captats en la foto.
ResponEliminaSí però ho he expressat al revés, sovint hi ha tants elements que ens distreuen que no veiem un de concret.
ResponEliminaoooooooh....!quina vermellor més bonica!
ResponEliminaEstà pressa a La Garriga. Fa uns dies que hi ha camps plens de roselles. Duren poc temps.
EliminaTinc alguns amics a La Garriga,si de cas els hi diré que me'n pugin un tros aquest cap de setmana! ;-)
EliminaUn paisatge magnífic...
ResponEliminaEl verd de l'esperança( si és que té algun color), el vermell de l'amor, el blanc de la innocència, el blau de la calma...Però totes aquestes capes de colors tu les has "personalitzades" en coses reals:les espigues, esperança del pa de demà, les roselles, que si no en tens cura es marceixen de seguida( com l'amor), el blanc de les nuvolades, en aquest cas no sé si massa innocents i la calma d'un cel blau, que malda per sortir, fidel a la seva essència...
Bona nit, Consol.
Una bonica simbologia dels colors. Una imatge "real" transformada en una "pintura".
EliminaBona nit, M. Roser.
M'enamora aquesta foto... sempre "traduïm" la realitat quan mirem... procuraré no traduir gaire, només mirar...
ResponEliminaTu ja en saps de mirar i ho fas molt bé. És com quan escoltem una música d'orquestra i durant uns moments tant sols volem escoltar-ne un. Ho podem fer.
ResponEliminaQuan ho miro com dius, sembla que el vermell encomani el verd. La foto és preciosa.
ResponEliminaRepeteixo: Artista!
ResponElimina:D
Gràcies, Glòria.
EliminaPerfectament primavera. Bellíssim.
ResponEliminaSí, colors de la primavera.
EliminaLes roelles (així s'anomenen al Mig Segre, d'on en tinc mitja sang) són precioses. M'encanten, al bell mig dels camps o a les margeres dels camins.
ResponElimina