La Garriga.
L'han dissenyat persones de ciència que pretenen fer objectes amb una funció concreta i que siguin eficients. Aquí aquests enginyers també han aconseguit un objecte estètic fent un joc de línies que connecten els volums i emprant materials que desprenen duresa i força.
La tècnica tan bella... És com quan els engranatges es mostren de forma transparent, en rellotges, llapissos de mina 0'5, escales mecàniques.
ResponEliminaM'encanten aquests objectes que dius, a més de ser bonics, t'ensenyen les seves entranyes.
EliminaÉs sorprenent com coses que semblen tan prosaiques, fins i tot poc estètiques, poden esdevenir tan belles segons l'òptica amb que es miren!
ResponEliminaÉs cert, moltes coses són segons els teus ulls i, a vegades descobrir coses belles és per si sol un premi.
ResponEliminaEn art, de vegades ens agrada o no segons si estem acostumats a aquests cànons estètics o si tenim la ment oberta a certes innovacions.
ResponEliminaAquesta imatge que ens mostres m'agrada. Ho enllace al google+
És cert, volguem o no tenim incorporats uns cànons estètics que ens fan veure les coses amb unes lents determinades. Veure noves coses ens fa que a poc a poc anem canviant les lents de la nostra mirada.
EliminaSi anéssim per la vida sempre amb esperit observador, quedaríem sorpresos de la quantitat de coses belles que podem trobar, això sí, cada persona es regirà per la seva pròpia estètica...
ResponEliminaBon capvespre, encara que sigui passat per aigua.
Precisament la fotografia és per mi un exercici d'aprendre a mirar i fixar la mirada en coses que poden passar desapercebudes. També és una manera d'ensenyar allò que has descobert.
EliminaBona setmana, M. Roser.
De qualsevol imatge fas una bona foto,Consol.
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies, Jordi. Una bona fotografia no depèn del model sinó del fotògraf.
EliminaEl teu text m'ha recordat molt els de l'Helena Bonals.
ResponEliminaCom m'afalagues, Jordi!
ResponElimina