20 de maig del 2013

Ones que venen i se'n van

                                                                                                                                                     Caldetes.
A la vida o al cor quelcom li prenen
les ones que se'n van;
si no tinc res, les ones que ara vénen
dieu-me què voldran?

Vora la mar (fragment)
Jacint Verdague Caldetes, 10 gener 1883
Àlbums:

10 comentaris:

  1. M. Roser20/5/13 20:32

    Com m'agrada Mossèn Cinto...I quanta raó que té! Si tinc el cor erm i una vida buida, què em podran prendre les ones? Potser me l'ompliran de somnis de colors i salabror...
    Bon capvespre, Consol.

    ResponElimina
  2. Consol20/5/13 21:21

    T'ha quedat molt bé. Qui res no té, res té a perdre.
    Bon capvespre, M. Roser.

    ResponElimina
  3. Glo.Bos.blog20/5/13 21:37

    Bellíssima la foto, amb aquest mar escumejant d'onades. I el poema preciós. Verdaguer també em té el cor robat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol21/5/13 17:12

      Gràcies, Glòria. La mar és sovint un espectacle.

      Elimina
  4. Sebastià Martori20/5/13 23:06

    m'encanta la mar quan es posa verda i blanca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol21/5/13 17:15

      i quan fa una gran tempesta i sembla molt enrabiada.

      Elimina
  5. novesflors21/5/13 10:48

    Sempre tenim alguna cosa per oferir, ni que siga a la mar. De vegades ens ho pensem nosaltres, que no tenim res, però no és veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol21/5/13 17:20

      Sí, segurament és més un estat d'ànim que un fet perquè tots tenim coses per oferir o coses que no sabem que podem oferir.

      Elimina
  6. Helena Bonals21/5/13 12:33

    A mi també m'entusiasma Verdaguer. La imatge em recorda una pintura de Nolde, reflecteix molta passió.

    ResponElimina
  7. Consol21/5/13 17:30

    Conec poc a Nolde però algunes coses que he vist són com un excés de passió. La mar brava té molta passió i força.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)