És una cadira penjada en un pal de telèfons a uns tres metres d'alçada. Al veure-la he recordat L'Escola Bauhaus que va néixer a Alemanya als anys vint i que propulsava l'art en el disseny dels objectes quotidians i en l'arquitectura. Aquesta cadira de línies senzilles té un encant especial.
Serà que no tinc gens d'imaginació, però jo hi veig una plataforma des d'on vigilar o fer reparacions...
ResponEliminaDeus tenir raó i és una plataforma, mirat així se li veu una funció més clara. Però jo, des de baix, continuo veient una cadira.
ResponEliminaNo home , no, és una cadira, perquè puguin descansar els operaris que han d'arreglar la línia telefònica...L' imaginació al poder!
ResponEliminaPetons de cap al tard.
Ben cert, M. Roser.
ResponEliminaBona nit.
:) és una cadira bonica, trobo! jo segurament no hi pujaria pas a seure, però m'agradaria.
ResponEliminaPer que no? Seure a mirar el paisatge i veure passar els núvols ha d'estar prou bé.
ResponEliminala cadira elèctrica? ;-)
ResponEliminaNooo, aquesta és per mirar i badar.
ResponElimina