12 d’abril del 2013

Per sempre Espriu

                                                                                                      Església de Sant Fèlix de Canovelles, s. XI. 

Díptics de vivents

Del mar han de salvar-me
potser un vers, unes clares
paraules, mentre valguin
tota la meva vida.
Però temo que sigui
tan poc preu, que demando
a la fam dels captaires
una mica d'almoina:
pregueu per mi, pel somni 
del captiu, per la nostra
sofrença, pels qui porten
els senyals de la cendra
i mor al cor i als llavis.

Salvador Espriu (1913-1985)

2 comentaris:

  1. Molts dels poemes de l'Espriu, trobo que ens encomanen una mica de pessimisme...
    No entenc gaire per què els poemes l'han de salvar del mar...

    ResponElimina
  2. Bé, potser faig una interpretació molt barroera però entenc "salvar" de "llençar al mar" aquelles coses que no tenen valor. Per mi el poema parla de la nostra petitesa, de que som un gra de sorra que mereixem la compasió dels altres.

    ResponElimina