Oratori de Gallarus, s. VII, Irlanda.
Feta de pedra seca, de línies suaus i elegants, aixecada amb les mans pels pescadors ara fa molts segles; és una petita joia de l'arquitectura que avui la qualificaríem de minimalista.
Quan veiem edificis antics sovint es veuen molt més integrats que els nous. Probablement és degut a que construien amb els materials del seu entorn i, a més, eren pragmàtics.
Efectivament, una xicoteta joia. Fan ganes de tocar-la...
ResponEliminaVicent
També m'agrada tocar les pedres d'edificis molt antics perquè sento que transmeten la seva història.
ResponEliminaPreciosa i ben integrada a la natura de l'entorn...
ResponEliminaQuan veiem edificis antics sovint es veuen molt més integrats que els nous. Probablement és degut a que construien amb els materials del seu entorn i, a més, eren pragmàtics.
ResponEliminaQuin art posant pedra,totes encaixen perfectament!
ResponEliminaÉs una ermita que em va captivar per la seva senzillesa. Les línies recorden un vaixell de bocaterrossa.
ResponElimina