Errant a la ventura
pel vespre sinuós,
entre el foc i les ombres,
he posseït el cant.
Fill del foc i les ombres,
a recer de la nit,
el vent de la paraula
se m'ha tornat un arbre.
Errant a la ventura
Joan Vinyoli (1914-1984)
El capvespre, una hora màgica...Tots aquests arbres deuen ser fruit d'aquest vent...
ResponEliminaDiuen els orientalistes, que entenen d'aquestes coses, que l'alba i el capvespre ens porten una energia especial.
ResponElimina