Safareig, Caldes de Montbui
Cap secret no ens és secret
perquè amb les mans hem sabut conjurar el malastre.
Tot allò que hem volgut ser
ara els senyals a la pedra ens ho anuncien,
veu de tots; càlida veu,
fonda complanta de somnis i miratges,
amb el cor ple de delit
escoltarem novament la veu dels oracles.
Miquel Martí i Pol i Lluís Llach
Lentament comença el cant (fragment) dins Un pont de mar blava
Sembla màgic aquest safareig, tot mirant-lo et pots imaginar els somnis de les pedres!!!
ResponEliminaBon vespre, Consol.
L'aigua ens fa de mirall i ens omple de somnis.
EliminaAixò més que una fotografia, sembla un quadre. En definitiva: art.
ResponEliminaMiquel Martí i Pol i Lluís Llach, com un Lennon i McCartney de la nostra cultura.
Mai els podrem lloar prou, han posat paraules, poesia i música a la veu d'un poble.
EliminaUn quadre abstracte a on se sobreposen les imatges.
Els reflexos com a miratges. La poesia com a miratge.
ResponEliminaÉs una bona semblança.
Elimina