Jan van Eyck, El matrimoni Arnolfini
Ja sé, benvolgut mestre van Eyck, que us desagrada profundament el meu barret. Vós no sabeu com és d'important per a mi i l'estima que li tinc per tots els seus serveis. Heu de saber que ja el portava el meu avi, i jo de jovenet el vaig heretar del meu pare. Fixeu-vos, és tan gran que em cobreix quan plou i quan fa sol no deixa que els raigs cremin la meva pell tan fina. Aquí on el veieu ha servit d'abeurador pel meu cavall, de bossa per anar al mercat, de seient per reposar,... I això no seria res, si no fos que, de nit, em tapa el rostre per no ser descobert pels carrers estrets que duen a la taverna. I us diré més, on penseu que amago els guanys reals en el dia de la subhasta per no pagar els delmes que injustament m'imposen? És doncs, el barret, i no una altra cosa, el meu bé més preuat i vull lluir-lo com es mereix.
Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts.
Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts.
Elogi d'un barret, se'n podria dir!
ResponEliminaBona i oroginal manera de veure-ho, Consol! El llueix, ben bé que el llueix, cap problema!
Gràcies, Carme. N'està satisfet i li és molt útil, què més vols?
EliminaLa panxa de la senyora? Si és noi serà l'hereu del barret.
ResponEliminaSí, aquest barret té encara molt per dir. A més, també pot ser el bressol del nounat.
EliminaAmb tants serveis m'estic plantejant si seria una bona inversió.
ResponEliminaBon relat, nina. 👏😉
Segur, és un barret genial, no ho dubtis pas. Gràcies, sa lluna.
EliminaUn escrit molt interessant, mira si n'arriba a ser d'útil aquest barret, per això ha volgut que al seu retrat, en fos una mica protagonista...
ResponEliminaPetonets, Consol.
Té molts motius per voler-lo lluir.
EliminaBon vespre, M. Roser.
I qui li pot discutir? Si el barret li serveix per a tantes coses, no m'estranya que en faci una bona defensa. I altres utilitats que no deu explicar!
ResponEliminaÉs un barret envejable, útil i estimat.
EliminaSí que li fa servei, sí, el barret. Molt original punt de vista tot i que trobe a faltar alguna referència a la dama.
ResponEliminaCrec que el senyor Arnolfini està tan enlluernat pel seu barret que no veu res més.
EliminaRealment és un barret molt pràctic, no m'estranya que no en vulgui prescindir.
ResponEliminaI de molt bona qualitat.
EliminaPlas..plas,,,em trec el barret.
ResponEliminaGràcies, Montse. Amb un barret a la mà es poden fer un munt de coses.
EliminaExquisit relat per a un exquisit quadre. La capacitat de suggeriment de la imatge és gairebé infinita. I també les possibilitats per a un barret!
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
És cert que hi ha quadres com aquest que tenen una atmosfera que t'atrapa i t'intriga. Voldries saber més coses, i te'n suggereixen moltes més.
EliminaUna abraçada, Jordi.
Ara ja no es porta de dur barret, però fins i tot abans aquest barret desentonava bastant!
ResponEliminaÉs molt imaginatiu el teu text!
Bé, els botiguers de barrets diuen que es tornen a portar i que gent jove ha començat a fer-ho. A vegades l'estima cap a un objecte no depèn de que sigui bonic o no sinó d'altres factors, siguin pragmàtics o emocionals.
Elimina