14 de desembre del 2016

Caduques flors



Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt, 
cap a les deus penetres.

Joan Vonyoli
Cap a les deus (fragment)

12 comentaris:

  1. Cap a les deus dels Déus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'Olimp, la morada de tots els déus.

      Elimina
  2. Atrapem un trosset de la tardor que ens queda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Queden poques fulles dalt dels arbres, les últimes, les més resistents i fortes.

      Elimina
  3. Esprement els colora de tardor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els colors com les fulles volen amb cada ventada.

      Elimina
  4. La tardor es va suaument i sempre tinc la sensació que no mor fins a les primeres gelades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre en resta alguna, persistent, dalt de l'arbre nu.

      Elimina
  5. En caure totes les fulles, les branques nues sembla que ja estan amanides per acollir-ne de noves i tendres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desprendre's de tot per poder tornar a acollir i a reviure.

      Elimina
  6. L'hivern són les deus d'on provenim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern, on tot calla per tornar a renéixer.

      Elimina