Les seves ganes de viure, sempre, malgrat la malaltia, es resumeixen molt bé en aquest poema. Sempre el tenim present també, en tants moments i en tantes coses, en tants poemes i en tantes cançons.
Consol, tant de temps sense escriure res. Ara, però, intentaré recuperar una certa regularitat. El fet és que la teva darrera entrada és una bonica coincidència amb el meu últim post al voltant de Miquel Martí i Pol. També, és clar, en el fet d'haver guanyat el XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. No me'n puc d'estar de compartir-ho amb els amics de la blogosfera i, per tant, et deixo l'enllaç de la meva entrada. El poeta del poble que mai va deixar d'emprar la paraula "poble", que tant vàrem reivindicar tots en una jornada ben especial ahir a Roda de Ter.
Moltes filicitats pel premi, Jordi. Si el premi porta el nom de Miquel Martí i Pol és, sens dubte, un gran premi. Gràcies per compartir-ho i espero que tornem a retrobar-nos sovint en la xarxa. També reivindico el nom de poble i de ser poble. Continua escrivint poemes, Jordi, ens fan molta falta.
Sempre em sorprèn l'aliança i complicitat que li trobo a la poesia i les imatges. Aquest cas no és menys, bellesa en les dues. Com moltes coses d'alli, Miquel Martí i Pol m'ho van mostrar els meus amics de l'escola i de Balsareny i tens raó, és com una veu que sorgeix del que t'envolta.
Gràcies, Alfonso. La bellesa està en les coses petites com els poemes de Miquel Martí i Pol. Conèixer món i fer nous vincles és molt enriquidor. Els poetes són un bon camí per captar una cosmovisió genuïna.
No hi ha res més lluminós que l’espurna del desig que desprèn l’anhel d’amor del cor d’un geni senzill, sense cap gest vanitós i amb el seu etern somrís
Les seves ganes de viure, sempre, malgrat la malaltia, es resumeixen molt bé en aquest poema. Sempre el tenim present també, en tants moments i en tantes coses, en tants poemes i en tantes cançons.
ResponEliminaSempre és un bon moment per recordar a Miquel Martí i Pol, un poeta de poble que va escriure pel poble.
EliminaQue bé s'explicava el poeta.
ResponEliminaLa fotografia és suau, com el que desitja.
EliminaS'expressa amb paraules boniques i tendres com diu una cançó del Serrat.
EliminaÉs una imatge d'una tranquil·la enyorança.
ResponEliminaConsol, tant de temps sense escriure res. Ara, però, intentaré recuperar una certa regularitat. El fet és que la teva darrera entrada és una bonica coincidència amb el meu últim post al voltant de Miquel Martí i Pol. També, és clar, en el fet d'haver guanyat el XXXII Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter. No me'n puc d'estar de compartir-ho amb els amics de la blogosfera i, per tant, et deixo l'enllaç de la meva entrada. El poeta del poble que mai va deixar d'emprar la paraula "poble", que tant vàrem reivindicar tots en una jornada ben especial ahir a Roda de Ter.
http://faratrencdalba.blogspot.com.es/2016/11/ulls-de-glac-guanya-el-xxxii-premi-de.html
Abraçades, des de El Far.
Moltes filicitats pel premi, Jordi. Si el premi porta el nom de Miquel Martí i Pol és, sens dubte, un gran premi. Gràcies per compartir-ho i espero que tornem a retrobar-nos sovint en la xarxa.
EliminaTambé reivindico el nom de poble i de ser poble.
Continua escrivint poemes, Jordi, ens fan molta falta.
Sempre em sorprèn l'aliança i complicitat que li trobo a la poesia i les imatges. Aquest cas no és menys, bellesa en les dues. Com moltes coses d'alli, Miquel Martí i Pol m'ho van mostrar els meus amics de l'escola i de Balsareny i tens raó, és com una veu que sorgeix del que t'envolta.
ResponEliminaGràcies, Alfonso. La bellesa està en les coses petites com els poemes de Miquel Martí i Pol.
EliminaConèixer món i fer nous vincles és molt enriquidor. Els poetes són un bon camí per captar una cosmovisió genuïna.
Un senzill i no per això menys bonic poema d'amor. Un gran poema d'un gran poeta. I per rematar la feina, una bonica foto. Què més es pot demanar?
ResponEliminaGaudim-ne, doncs! Sovint les coses més senzilles són les que ens omplen més.
EliminaGràcies, Mari Català.
Si la cançó era bella, la foto no ho és menys.
ResponEliminaTenim uns poetes i un mar magnífics.
EliminaAixò que diu és ben original. Amb la poesia pots estimar qui vulguis, per sort.
ResponEliminaAmb la poesia podem sommiar perquè tot és possible.
EliminaNo hi ha res més lluminós
ResponEliminaque l’espurna del desig
que desprèn l’anhel d’amor
del cor d’un geni senzill,
sense cap gest vanitós
i amb el seu etern somrís