Casa en un carrer de Benasc
Les façanes són com els rostres de les persones, la seva aparença ens indica la seva personalitat. Aquesta és una casa antiga, de constitució forta i amb caràcter, que mostra sense avergonyir-se les seves ferides mal dissimulades. S'ha emmirallat en el seu paisatge i roman dreta davant els avatars de la seva existència.
Aquesta casa ha aguantat molts embats, ha escoltat els trons, ha vist reflectits a la seva façana els llamps de la Maleïda... i tanmateix aguanta la nostra morada.
ResponEliminaLa nostra mirada.
Elimina(morada ha entrat sense voler, però tampoc hi va malament)
Ha aixoplugat i ha acollit, i tanmateix, avui resta en un profund silenci.
EliminaQuè bonica. I "ventanuco" improvisat a la dreta.
ResponEliminaCom si la pared hagués obert un espiell per poder-hi veure més enllà dels seus murs.
EliminaEm recorda molt la casa dels meus avis que vivien a un petit poble! Des que ells van morir, ja fa anys no he tornat a anar. Potser ni tan sols seguisca en peu.
ResponEliminaSí, hi ha cases abandonades a la seva sort, algunes vegades, petits pobles sencers. Són un reflexe dels avatars de les vides de les persones.
EliminaLes cases tenen la seva personalitat, i la seva façana ens l'ensenya sempre una mica. M'agrada molt la descripció que en fas. És ben bé com es veu...
ResponEliminaAquestes cases no enganyen, són el que aparenten ser.
Eliminales façanes de les cases diuen molt dels que hi viuen dins
ResponEliminaDiuen molt de les seves vides i de la seva manera d'estar al món.
EliminaUna mica de maquillatge no li vindria malament
ResponEliminaCrec que amb el maquillatge no ho canviarem gaire. Potser la seva història ha quedat assenyalada per sempre.
EliminaLa cara és l'espill de l'ànima, m'agrada la comparació amb una façana.
ResponEliminaÉs com una carta de presentació.
Elimina