14 de juny del 2017

Els peus d'un noi


A l'inrevés

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Gabriel Ferrater

14 comentaris:

  1. Difícil trobar una imatge que il·lustri aquest poema. Te n'has sortit molt bé Consol.
    Que bé explica el poema l'imatge: "de l'aranya que escriu la seva fam"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi és un poema difícil de captar. La imatge intenta recullir una part de la seva essència: un món que va ser i ja no hi és talment com la nostra infància.

      Elimina
  2. Un poema ben curiós...M'agrada aquest "blau i or de les nenes en bici"...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em dóna la sensació d'un garbuix de records, de sensacions viscudes fa anys.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  3. Gabriel Ferrater sempre m'ha agradat ....bona imatge pel poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Elfreelang. Tenim la sort de tenir molts grans poetes i poder triar i remenar.

      Elimina
  4. A mi em costa massa, Ferrater. És massa bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon comentari, Helena. Jo només el puc intuir i m'agrada el que veig.

      Elimina
  5. Confesso que conec poc Ferrater. Aquest poema el trobo ben impactant. M'agrada el què diu i el que fa imaginar que vol dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens suggereix i ens omple d'imatges difuminades.

      Elimina
  6. No és un poeta fàcil, però indiscutiblement és un bon poeta. Fa sentir, fa pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer sentir, pensar i entreveure té un gran mèrit en un poema.

      Elimina
  7. Els peus inquiets, sempre en moviment, dels xiquets: una imatge ben gràfica i ben vitalista que ens recorda a cada moment que "passa la vida". Dir allò que ens fuig i parlar, per tant, dels nostres dies, de nosaltres. Tan senzill i tan transcendent alhora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses més senzilles sovint són les més importants i moltes vegades ens entestem a amagar de la nostra mirada.

      Elimina