Gràcies, Carme. A vegades passa que podríem trobar moltes imatges diferents que encaixen bé amb un poema. En aquest cas, vaig fer la fotografia fascinada per la llum tan especial que hi havia en aquell instant i l'atzar va fer que trobés un poema que describís tan bé aquella sensació viscuda.
Quina llum més especial.
ResponEliminaSembla que hagués estat abans la fotografia que el poema, però no és possible...
Sí, una fotografia feta a mida pel poema.
EliminaMolt sovint penso el que diu en Xavier. No només avui. Saps trobar unes imatges perfectes als poemes. Increïblement compassades.
ResponEliminaGràcies, Carme. A vegades passa que podríem trobar moltes imatges diferents que encaixen bé amb un poema. En aquest cas, vaig fer la fotografia fascinada per la llum tan especial que hi havia en aquell instant i l'atzar va fer que trobés un poema que describís tan bé aquella sensació viscuda.
EliminaCompletament d'acord amb tots dos.
ResponEliminaGràcies, Mari Català.
Elimina"s'esquincen les esperes", no hi ha molt a esperar d'un dia així de trist.
ResponEliminaHi resta una escletxa de llum, plomíssa potser, però llum que ens acompanya.
Elimina