23 de gener del 2016

Mig amagat

Monestir de Sant Benet, Montserrat

Mig amagat a l'esquerra de la carretera que puja a Montserrat, hi ha el monestir de Sant Benet. Recollit a dalt d'un turó té una aparença senzilla i austera. Per ser un monestir de monges benedictines em fa pensar que també és un símbol del rol de les dones en la nostra societat. Hi som presents però se'ns col·loca en un segon terme. Avui són més conegudes que en altres temps perquè una de les seves monges, Teresa Forcades, ha tingut una projecció pública rellevant. Curiosament, s'ha donat a conèixer per mantenir uns postulats més radicals que els dels seus col·legues del monestir de dalt. És aquest també un símbol de les dones del nostre temps? Podem sorprendre quan ens decidim a ocupar l'espai públic?

19 comentaris:

  1. Si es sorprenen és que eren lluny, els que escoltaven.

    Bon dia, xiqueta! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha molts que ni s'ho imaginen.
      Bon cap de setmana, Cantireta.

      Elimina
  2. Sense les dones a primera línia, no anirem enlloc. La participació femenina és necessària, aporta una visió diferent i complementària que ens fa millor com a societat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser home o ser dona no és garantia de res, però quan veig per la televisió tertúlies, per exemple, de 7 homes i cap dona penso que qui dirigeix els mitjans no ho fa bé. Encara ara es tendeix a no visualitzar les dones (encara que puguin estar tan poc encertades com ho estan els homes)

      Elimina
  3. Podem sorprendre i de fet sorprenem... Endavant amb les donesa primera línia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sorprenen perquè som, en general, poc visibles.

      Elimina
  4. Fas uns comentaris interessants, Consol, a la llum del monestir de Sant Benet i el paper de la dona en la nostra societat. Jo tampoc estic a favor de la discriminació positiva (les famoses quotes). Faríem molta més feina, i seria molt més just, si, senzillament, asseguréssim que a cada lloc les persones tenen la presència que es mereixen, més enllà de si son homes o dones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vull afegir encara, perquè se m'entengui bé, que si asseguréssim que cap dona es quedés a l'ombra només pel fet de ser dona. I que podem enviar a l'ombra uns quants homes que no tenen gaires coses interessants a aportar… El problema és qui decideix aquestes visibilitats.

      Elimina
    2. Estic a favor de la proporcionalitat dones/homes en tots els camps de la vida social: política, mitjans de comunicació, empresa privada, educació... Seria un signe d'igualtat real per raó de sexe. Actualment en alguns àmbits es força la proporcionalitat com a pas previ per aconseguir una paritat desitjable. En altres àmbits, ni s'intenta (per exemple, sovint en els mitjans de comunicació). En aquest aspecte estem estancats. Tinc la hipòtesi de que no s'avança prou perquè en molts casos hi ha un problema estructural: per exemple, no és atractiu per les dones participar activament en partits polítics perquè tenen uns valors i una organització interna jeràrquica i patriarcal. Seguint aquest exemple, la no participació en partits contrasta amb la participació activa en entitats també polítiques com l'ANC que tenen un altre tipus d'organització interna. En definitiva, crec que per aconseguir una paritat real caldrà canviar també estructures internes de les organitzacions. És important perquè les dones no som un col·lectiu minoritari, som la meitat de la població.

      Elimina
  5. Suposo que el problema de les dones es dona atots els estaments , siguin del color que siguin...A mi aquest monestir m'agrada , és senzill sense pretensions!
    Estic d'acord amb l'August l'important és que la persona ( per exemple que té un càrrec), sigui competent , independent de que sigui home o dones, el que passa és que nosaltres hem de lluitar més perquè se'ns en consideri!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament les monges d'aquest monestir, discret, han aconseguit un grau de llibertat important.
      Només observar que en els llocs laborals on les proves d'accés no discriminen, com és el cas dels funcionaris, s'aconsegueix la paritat homes/dones, fins i tot sovint hi ha una majoria de dones. Si l'accés és subjectiu, les dones no ocupen llocs.

      Elimina
  6. Encara hi ha massa dones en segon terme.
    A l'actual govern de la Generalitat hi ha 5 conselleres, i 9 consellers. I en tota la història de la Generalitat encara no hi ha hagut cap presidenta. Ja comença a ser hora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha res que justifiqui la desigualtat.

      Elimina
  7. Molt lentament les dones van ocupant el lloc que mereixen. No fa tants anys ni tan sols tenien dret al vot. Recordo la meva mare que per firmar documents -i el negoci era d'ella- abans ho tenia que fer el meu pare donant-li la venia!!!
    Mica en mica anem ocupant el lloc que ens mereixem, tot i que encara tenim camí per recórrer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara falta molt. A vegades, veient segons quins comentaris de nois i noies, penso que anem enrera. El temps ho dirà.

      Elimina
  8. sempre hi han de ser, tothom hi ha de ser si vol ser-hi i es mereix ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que això no es compleixi, o és que les dones tenim menys capacitat i per això sempre cobrem menys?

      Elimina
  9. Em meravella que a través d'una foto i un petit comentari s'hagi organitzat un debat sobre la participació de la dona en la societat. Molt bo.
    Penso que en la societat, els avenços es produeixen moltes vegades, en forma d'acordió o pèndol. Anar i venir dels extrems perquè després pugui ser la norma, per això estic d'acord en aquests moments en la discriminació positiva o en les quotes de paritat, perquè en un futur la igualtat sigui la norma real

    ResponElimina
    Respostes
    1. La norma real encara és lluny. Penso que estem estancats i a vegades fem un pas endavant i dos enrera.

      Elimina