Camí de Marata
pensar-te és retrobar-te.
segueixo mil camins
que em dicta l'enyorança
i em perdo cor endins.
Francesc Garriga Barata
Dins Els colors de la nit (1990)
Que bonic enyorar un camí que ja fa temps que havíem seguit, segur que en tenim bons records...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Pensar en algú és una manera de reviure'l.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.
Els camins, poden ser tan seductors i atractius com els amors ... ( o gairebé)
ResponEliminaTambé hi ha amors, que com els camins, es tornen feixucs i que ens en volem sortir.
EliminaUn camí que s'endinsa a móns desconeguts o, potser, a móns més profunds.
ResponEliminaNanit, bonica ... aferradetes!
Després del revolt que fa el camí, hi ha un món per descobrir.
EliminaAferradetes, sa lluna.
Un camí sense saber el que et trobaràs darrere de la propera mata, del proper arbre, com el camí de la nostra vida. Bonica foto Consol.
ResponEliminaUna abraçada
El futur sempre és incert i potser és bo està ben predisposat a rebre'l.
EliminaUna abraçada, Alfonso.
A vegades el camí es bifurca i cal triar.
ResponEliminaSom exploradors en les nostres vides i a vegades hem d'esperar que l'atzar ens sigui propici.
Eliminala fotografia acompanya i posa l'accent als mots
ResponEliminaEls mots de Francesc Garriga són tan precisos que sembla que els vulgui estalviar, com si fossin massa valuosos per dir-los en va.
EliminaNo estic segur que sempre sigui així però m'ha agradat llegir aquest "pensar-te és retrobar-te"... intentaré tenir-ho present. Merci!
ResponEliminaEncara que a vegades sigui a contracor.
EliminaDeliciós...
ResponEliminaFrancesc Garriga és un poeta per anar descobrint.
EliminaNo tots els camins són lleugers, però tot passa
ResponEliminaN'hi ha de costeruts que quan els superes et fan sentir més fort.
EliminaCamins de bosc, dins del cor mai s'acaben.
ResponEliminaCor endins, sense fons, sense treva.
EliminaMai no ho havia pensat això, però sí, és genial, quantes vegades ens hem perdut cor endins!
ResponEliminaPerduts en el laberint profund del cor.
EliminaQue ben trobada la imatge amb el poema!
ResponEliminaGràcies, Helena. És un camí proper com el nostre cor.
Elimina