1 d’octubre del 2015

En els meandres grocs de lliris

Cripta de la Colònia Güell d'Antoni Gaudí

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
I escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

Cançó a Mahalta (fragment)
Màrius Torres

14 comentaris:

  1. D'aquí poc anirem a visitar-la, me n'has fet venir ganes.

    ResponElimina
  2. En llegir-ho m'ha vingut la música de l'adaptació que en va fer Lluís Llach.
    Un bell i romàntic poema, amb la tristesa de l'amor impossible, una esplèndida cançó i una fotografia lluminosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en Llach hi va posar solfa. Els poemes de Màrius Torres denoten sensibilitat i elegància.

      Elimina
  3. Gran Màrius Torres. Jo em canviaria per ell.

    ResponElimina
  4. Una meravella... Sempre commou. Molt ben il·lustrat el poema, Consol!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema que et commou i que et porta al record i l'anyorança.

      Elimina
  5. Nomé veure el vitrall ja he pensat, mira la Colònia Güell...Una finestra magnífica per fer costat a aquest també magnífic poema...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vitrall és magnífic i té unes formes espontànies i juganeres.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  6. Malenconia, tristesa i paraules ben trobades: meandres grocs de lliris.

    ResponElimina
  7. M'ha fascinat la teva fotografia. Bellíssima, quin esclat de color i llum!
    Magnífica companya de l'exquisida poesia de Màrius Torres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Màrius Torres té una veu profunda i elevada.

      Elimina