17 de juny del 2015

Caminar damunt la pedra.

Terra de la Porxada del s. XVI, Granollers.                            

Les pedres antigues guanyen bellesa amb el pas del temps. La seva pell, uniforme en un altre temps, presenta ressorts nous, unes textures modelades pel tràfec constant de la gent. Si caminem atentament sentirem l'emoció dels llocs que salvaguarden històries antigues talment com si trepitgéssim un vell santuari. 

20 comentaris:

  1. Sí que és agradable caminar per aquest sol de pedres desiguals...I potser trepitjarem alguna vivència que el temps hi ha deixat l'empremtagrabada, però així veuran que algú les recorda i s'emocionaran elles...Només hem de mirar de no entrebancar-nos amb algun desnivell...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, quantes empremtes gravades a la pedra! El nostre caminar serà pausat i no ens entrebancarem.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  2. Les pedres continuen en el vell caminar.
    Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les pedres romanen i nosaltres passem.
      No es mereixen.

      Elimina
  3. Escoltem les pedres... Amb el peus, sentim les pedres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podem sentir com el terra, amb el pas del temps, ens mostra la seva forma originària i arcaica.

      Elimina
  4. i millor descalços per sentir millor el que ens poden transmetre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descalços, frec a frec amb la pedra.

      Elimina
  5. La petja nova sobre la pedra antiga.

    (i amb permís) Bonica sandàlia vermella, bonic peu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, són maques les meves sandàlies.
      De fet la fotografia és un joc de contrastos: pedra-cos, negre-vermell, textures.

      Elimina
  6. És un terra noble, que no és tan terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això, per mi no és un terra qualsevol, sinó més similar al dels monestirs o esglésies antigues.

      Elimina
  7. D'infants veiem tot objecte com a animat, tota cosa albergant sentiments. De grans ho tendim a oblidar. Si més no, la pedra evoluciona, canvia, es modela, i si ho fa amb la mà conscient de l'home, encara se'ns revela més animada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius és ben cert. Malgrat tot, quan més gran em faig més sé veure l'ànima de segons quines coses o espais, especialment si tenen una llarga història.

      Elimina
  8. La història s'escriu a la pedra. M'agrada el contrast amb la sandàlia vermella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, quedarà escrit a la pedra. Vermell i negre, dos colors amb força.

      Elimina
  9. Deu d'impressionar caminar sobre aquest sòl amb tanta història, trepitjat per tanta gent al llarg dels segles.
    Si les pedres podessin parlar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. He passejat damunt d'aquest terra des que tenia quinze anys. Un terra que lliga la història individual amb la història col·lectiva.
      Si les pedres parlessin tindrien moltes coses per explicar de les nostres vides.

      Elimina
  10. Bon contrast de colors i de temps.

    A mi també m'agrada la teva sandàlia rouge ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En comparació, nosaltres som sers nous i fugissers.
      La paraula rouge també és molt maca.
      Bona tarda de dissabte, sa lluna.

      Elimina