Font del Lleó, Caldes de Montbui.
Si la font ni la flor no troben la paraula,
la pedra la dirà com el meu front.
En el desig del vent se'n va la vella faula.
El front, la pedra, occeixen. -Resta el desig pregon.
Josep Palau i Fabre
L'Aventura. Sensació (fragment)
Veig que t'agraden molt els poemes d'en Palau i Fabre i és que són molt bonics...
ResponEliminaI parlant de fonts:
La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina
Tralaralarala...
Popular catalana.
M'agrada Palau i Fabre i com un bon vi l'assaboreixo poc a poc.
EliminaLa teva cançoneta és alegre com el so del raig de la font.
Quina aigua més transparent, convida a beure-hi
ResponEliminaÉs una aigua medecinal.
EliminaUna aigua perfecta per a la poesia,
ResponEliminaAmb una melodia àgil i riallera.
EliminaEncara que no sortís l'aigua, romandria la font, sembla que digui.
ResponEliminaQuan res queda ens resta el desig.
EliminaDona sensació de frescor aquesta aigua. Aigua viva i riallera!
ResponEliminaÉs viva i riallera però és calenta, molt calenta.
Elimina