Escultura Gaudí nen d'Artur Aldomà, Reus 2002.
Em plau trobar aquesta escultura al carrer. La seva textura, les tonalitats del verd, la combinació amb el daurat... em transmet elegància i calidesa. Una escultura que no es conforma en ser realista, vol captar un instant de placidesa i concentració. Una acció quotidiana embellida per l'art.
És una obra en homenatge a Gaudí qui va néixer i passar llargues estades d'infantesa a la ciutat de Reus. L'autor de l'obra és Artur Aldomà i està feta de bronze.
És una obra en homenatge a Gaudí qui va néixer i passar llargues estades d'infantesa a la ciutat de Reus. L'autor de l'obra és Artur Aldomà i està feta de bronze.
Un luxe artístic per al poble.
ResponEliminaEl carrer és el millor museu per aquesta obra.
EliminaÉs una escultura molt bonica. El gest i l expressió concentrada del nen tan ben trobats... I els colors, com tu dius.
ResponEliminaÉs el que més m'ha cridat l'atenció: l'elegància de les formes, el color i l'expressió concentrada i relaxada del nen.
Eliminahttp://www.reuspromocio.cat/la-ruta-gaudi
ResponEliminaAquí hi ha qui la va fer, té un significat adient amb el fill predilecte de la ciutat ;-)
preciosa escultura, i el nen que es mira embadalit aquestes semi-esferes.
Gràcies, Cantireta.
EliminaEm va agradar molt l'escultura, anava de pressa i no vaig recollir bé la informació sobre l'obra. Ja he ampliat la informació d'aquesta entrada.
És un homenatge a Gaudí però jo també hi veig un homenatge a la infància i a la vàlua del joc.
Em semblava que era aigua! Però ja veig que no. Figuració contra abstracció. Verd gastat contra daurat resplendent.
ResponEliminaAquí el verd i el daurat conviuen amb harmonia. Pots emmirallar-te en les boles daurades.
EliminaÉs un luxe poder veure l'art al carrer, crec que si es donés més la gent no aniria amb tantes presses.
ResponEliminaTant les formes com els colors magnífics!
Aferradetes!
A vegades hi ha art al carrer i no ens hi fixem prou. Fins i tot als museus anem de pressa i no ens donem temps per captar una obra.
EliminaAferradetes, sa lluna.
això realment és art i fa goig de mirar
ResponEliminaSí, trobo que aquesta escultura diu més del que ensenya.
EliminaTens raó, una bonica escultura , el verd i el daurat donen sensació de bellesa i de vellesa...M'agrada.
ResponEliminaPetonets.
Una escultura que viu al carrer per tal que ens topem amb ella i la contemplem. El verd del coure, viu en algunes parts i desgastat en altres , aconsegueix l'efecte d'una textura vella i alhora d'una gran bellesa.
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
Bellíssima escultura! Una mostra d'art i de bon gust.
ResponEliminaÉs cert, l'escultor ha captat el moment precís: concentració, calma, benestar...
Eliminacaptivadora escultura
ResponEliminaHi ha harmonia.
EliminaPera mi, que veig cada dos per tres aquesta estàtua -de vegades observant si han netejat ja les darreres pintades dels brètols-, has descobert un angle nou. Preciosa fotografia. Vaig dedicar una entrada al meu blog de les estàtues femenines als carrers de Reus (http://antiartistes.blogspot.com.es/2013/05/les-dones-i-les-vies.html) . Em faltaria una de les altres estàtues, i de les escultures no figuratives, que en són moltes.
ResponEliminaGràcies, Eduard. És lloable fer aquesta tasca de divulgació. Cal conèixer el patrimoni que tenim per poder valorar-lo i estimar-lo.
EliminaM'encanten les escultures de bronze, amb aquesta pàtina de verd.
ResponEliminaSovint tenen vida pròpia!
Ho comparteixo, a mi també m'agrada aquest to de verd una mica desgastat. Trobo que és molt elegant.
EliminaBon día. Soc Nuri desde México
ResponEliminaEstic escrivint un article sobre Gaudí per a una revista electrònica d'art i moda (TRAMA) podria utilitzar aquesta fotografia? Ha estat molt difícil trobar una foto d'aquesta bella escultura que sigui d'ús lliure. Gracies
Pot utilitzar-la si posa el meu nom com autora de la fotografia.
EliminaMolta sort.
Moltes gràcies.
ResponEliminaPosem només: Consol?
No, potser no queda bé. Pots posar Consol Areñas.
EliminaFins aviat.
Consol, disculpa qui no hagui escrit abans. 16 d’abril es va publicar la teva foto amb el meu article a TRAMA. Podeu veure l'article en aquest enllaç. Moltes gràcies per compartir
Eliminahttp://www.trama-mag.mx/que-veian-los-ojos-de-gaudi/
Una preciositat de foto. M'agrada el contrast entre el verd i el daurat, sí, però el gest del nen m'encanta.
ResponEliminaSí, penso que l'autor, Artur Aldomà, ha aconseguit que l'escultura prengués vida amb l'expressió genuïna de la cara que concorda amb el posat relaxat de tot el cos.
Elimina