Caldes de Montbui.
No sé si us passa però quan llegeixo els poemes del llibre Amic i Amat de Ramon Llull tinc la sensació d'estar en un espai sagrat, místic i alhora íntim. Uns poemes per escoltar amb un profund silenci i deixar que ressonin.
41
Les claus de les portes d'amor són daurades de consirers, sospirs e plors, e el cordó de les claus és de consciència, contricció, devoció, satisfació; e el porter és de justícia, misericòrdia.
Ramon Llull
Llibre amic i amat, 41
Sí, jo també tinc aquesta sensació: és una poesia que cal llegir com una meditació, repetir-la, deixar-se endur pels seus ressons un cop llegida…
ResponEliminaAhir parlaves de poetes que versionen poetes. Sabies que Verdaguer féu també una "versió" del llibre d'Amic e Amat?. El titulà "Perles. L'amic i l'amat. Càntics de Ramon Llull posats en vers." L'Enric Casasses en feu una reedició el 2007, amb un pròleg molt aclaridor. He buscat la "perla" de Verdaguer corresponent al cant de Llull que ens has regalat (juntament amb aquesta porta tan magnífica!):
Les claus que obren a l'amor
de son alcàsser les portes
són daurades de gemecs,
desigs i plors i congoixes;
lo lligam amb que l'amic
a sa cintura les corda
és teixit de devoció,
consciència i bones obres;
i les porters del palau són
justícia i misericòrdia.
Jacint Verdaguer
No sabia tantes coses. El poema de Jacint Verdaguer el trobo magnífic. Ramon Llull i Jacint Verdaguer enllaçats per Amic i amat, una gran descoberta!
EliminaMolt agraïda, August.
Consol, em passa exactament com dius. Vaig llegint aquest llibre en el seu format de blog, que és la mesura justa de lectura per un dia, d'aquesta, tanta intensitat que transment.
ResponEliminaQuan s'acaba, torna a recomençar-lo, crec que estic a la sega tercera repetició.
El bloc Llibre d'amic e amat també el tinc a la capçalera per anar mirant a poc a poc. Els seus poemes tenen una tal intencitat d'emocions que es capten millor d'un en un. I no hi fa res tornar a començar any rera any.
EliminaVes per on em sento una mica analfabeta...No he llegit mai el Llibre d'Amic e Amat...Què hi farem. Segurament perquè pel tipus de llenguatge, se'm fa una mica pesat...
ResponEliminaQuina porta tan preciosa i que bé reflecteix el pas dels anys...Aquestes claus del poema d'en Verdaguer, destil·len penes, tot i que obren les portes a l'amor!
Bon vespre, Consol.
Ui, no, M. Roser, no t'hi sentis pas. Els poemes són com la música, cadascuna té el seu moment i no sempre podem connectar amb totes. Hi ha molts camins, no els hem de recórrer pas tots.
EliminaTambé trobo que Verdaguer li ha donat un caire un xic trist i amarg al poema de Llull. Dues vivències diferents de l'amor.
Que tinguis un bon dia, M. Roser.
Doncs no sabria dir-te si em passa... primer hauria de llegir Llull! Però m'encanta aquesta porta, ella sola té gairebé tanta història com el famós il·luminat!
ResponEliminaSi el vols llegir et recomano el bloc Llibre d'amic e amat, el qual ens mostra cada dia un poema dels 365 que conté tot el llibre. A més, tradueix les paraules que avui ja no s'utilitzen en les actuals. I si no, no passa res.
EliminaSegurament Ramon Llull era un il·luminat i això ens pot atraure o bé fer-nos defugir.
No, un il·luminat literalment. No era ell el del somni amb l'aparició que el va convèncer per anar a evangelitzar infidels? A veure si m'estic confonent... Però això no vol dir que fos un geni, és la història que m'han explicat d'ell, no ho deia com a res bo ni dolent.
EliminaSí, també expliquen que va ser alquimista. Un personatge fabulós que va tenir moltes facetes i que el seu nom ha arribat als nostres dies.
EliminaQuina porta! En els pedaços de fusta s'hi llegeixen les centúries. Gairebé arribaríem a Llull...
ResponEliminaPotser no tant! És una porta robusta, ben feta, que suposo està pensada pels carruatges, amb una de petita per les persones. Encara avui es veu magnífica.
EliminaVaig intentar llegir Llull però no va enganxar- me. La porta és preciosa, vella i massissa
ResponEliminaA mi m'agrada llegir-lo a poc a poc: un poema el dia. És la porta del que era una gran casa.
Elimina