25 de gener del 2015

Cau la llum

Caldetes.                                                              

Cau la llum en el pòsit de la tarda:
pluja de seda en la fusta de cedre,
rosada arquitectura del capvespre.
Deixa'm dormir a l'ombra dels meus somnis:
quan canviïn, haurà canviat la vida.

Joan Manuel Homar
dins On mai no fosqueja (2012)

19 comentaris:

  1. Quina llum la d'aquesta fotografia!
    L'onada està tan ben retratada que sento el so del seu bramular.

    ResponElimina
  2. La llum del sol de ponent és molt agraïda, diríem fotogènica.
    Les onades són precioses en aquest moment que fan un tirabuixó i deixen caure una cortina d'aigua quasi transparent.
    Bon diumenge, Xavier.

    ResponElimina
  3. L'arquitectura de la llum que emmotlla la realitat més immediata. La llum interior, que cisella el nostre ésser vital. Captar la llum és l'art de viure i la fotografia, com a mitjà visual de creació, ens apropa al propòsit.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho diu el llibre del Gènesi: "Que hi hagi llum" I hi hagué llum. És l'essència, allò primordial. Els fotògrafs són com els pintors, buscadors de llum.
      Abraçades quan cau la tarda, Jordi.

      Elimina
  4. Una caiguda de la tarda molt acollidora, per la fotografia i també pels versos que has triat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Joan Manuel Homar és de les Illes i l'he descobert per atzar. La llum de la posta de sol és acollidora, relaxant.

      Elimina
  5. La fotografia és preciosa, d'una nitidesa que fa que t'hi sentis dintre. Realment la llum de la posta sempre és molt especial, amb aquesta ona que sembla viva, obrint la boca per a deixar caure l'escuma ran de platja. Però és que el poema m'ha encantat també i està més que a l'alçada de la imatge. No coneixia aquest autor. Sens dubte una gran descoberta, Consol. Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, August. Costa atrapar una onada, l'has de veure venir i esperar el moment just per prémer el botó. He trobat el poema tot buscant-ne un per acompanyar la fotografia. M'agrada descobrir poetes contemporanis.

      Elimina
    2. M'has fet aixecar la vista i sortir al terrat a fer unes quantes fotos que he penjat al meu blog: http://august-rapsodia.blogspot.com.es/2015/01/cel-de-posta-dhivern.html Gràcies!

      Elimina
  6. Cau la llum del cel i el mar l'acull amb els braços oberts i la bressola, al ritme de les ones empeses pel vent...
    Bon vespre Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt romàntic. Totes les forces de la natura conjurades en un pensament.
      Bon vespre i bons somnis, M. Roser.

      Elimina
  7. Quina llum!!! Quina sorra més preciosa!!! La guardaria per no oblidar el seu color.

    I el poema colpeix i crec que és molt cert, quan canvien els somnis, ens canvia la vida...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paleta de colors d'aquesta llum és magnífica.
      Si entenem que els somnis tenen a veure amb allò que emmagatzema el nostre inconscient, és ben segur que tans sols canvien els somnis si canviem la nostra vida.

      Elimina
  8. Hi ha una correspondència màgica entre el color del primer pla i el de l'últim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ben cert, l'horitzó i la sorra, i enmig el mar. Ets molt observadora, Helena.

      Elimina
  9. Quina onada més preciosa del mar d'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies ventats ens deixen unes postes de sol de molts colors. Escoltar i veure onades és relaxant, gairebé hipnòtic.

      Elimina
  10. Quants colors té la mar? Algú m'ho sabria dir?
    Cada dia en descobreixo de nous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada dia hi descobrim tonalitats noves i aquestes postes de sol són un espectacle pels sentits.

      Elimina