Els arbres despullats de fulles deixen veure la seva estructura, la seva anatomia interna. Un tronc que es bifurca, no una sinó cent vegades, perquè de mil llocs li arribi l'aigua, el sol, l'aire, tota la energia que l'alimenta. Se sembla als nostres sentits sempre amatents a les mil petiteses quotidianes que ens fan vibrar i viure.
Arbres que per rebre vida, s'arrelen a la terra... i al cel.
ResponEliminaI ens l'encomanen a nosaltres.
Fita
Veritablement en aquesta foto les branques semblen arrels. Si les poguéssim veure seria una fotografia de simetria vertical.
És cert,segurament hi ha una simetria entre la part que s'arrela a la terra i la que busca el cel. Així i tot aquesta imatge també sembla simètrica perquè vist en aquest punt els arbres presenten grans similituds.
EliminaSemblen arbres neuronals, o els vasos sanguinis que arriben als pulmons. A la natura tot es confon, però la diversificació és positiva.
ResponEliminaA mi també em semblen neurones, neurones que no acaben de connectar-se entre elles. La natura és molt eficient en els seus propòsits i quan més la coneixem, més veiem que hem d'aprendre d'ella.
EliminaEspectacular fotografia.
ResponEliminaL’arbre és vida i es bifurca tantes vegades com vides vol viure. Vestits de verd a la primavera i l’estiu, de marró a la tardor o despullats al hivern, son belles criatures de la naturalesa que ens omplen de vida.
Quina gran sort és tenir estacions. Cada estació ens ofereix la possibilitat de viure episodis i emocions diverses.
EliminaViure, mirar el cel, i les branques més altes... com un regal per als ulls.
ResponEliminaCom quan ens estirem a terra per mirar els estels per veure més enllà de nosaltres mateixos.
EliminaPreciosa fotografía, omple els ulls de llum, de vida.
ResponEliminaAferradetes i bona tarda! :)
Arbres en un fons de llum que els dóna vida.
EliminaAferradetes, sa lluna.
Aquests arbres me'ls conec bé però mai els havia vist ballant una sardana. El pròxim cop que passegi els gossos per la Devesa me'ls tornaré a mirar :)
ResponEliminaQuin privilegi passejar per la Devesa. No sé si et passa però en aquest parc hi he escoltat el silenci, com si els arbres et volguessin protegir del soroll de la ciutat.
EliminaÉs un lloc tranquil, sí... però no està tant cuidat com voldríem.
EliminaM'imagino fent una foto com aquesta, estirada a terra i mirant el cel i m'agrada tan la imatge, que me l'emporto a casa, encara que sigui dins d'una càmera...Un moment per recordar sempre!
ResponEliminaPetonets de capvespre.
Certament, a vegades fent fotografies mires de buscar punts de vista diferents i això fa que descobreixis imatges noves. A més, les càmeres veuen el món a la seva manera, no sempre igual a l'ull humà.
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
Sempre m'han agradat els contrapicats -excel·lent imatge. A més, d'alguna manera, en optar per aquest angle, recalques com el buit es forma en contrast amb el brancam. Oriental, de nou, inspiració zen!
ResponEliminaDes de El Far, abraçades.
Fa un temps que em pregunto què deuen tenir en comú la cultura oriental i la cultura catalana. Sigui el que sigui, hi ha un miratge recíproc que es constata en els intercanvis que creixen entre les dues cultures. Quelcom que sorgeix sense pretendre-ho.
EliminaAbraçades des de terra endins.
Aquests arbres despullats que es mostren altius en la seva nuesa és una imatge molt bella, que tu has sabut captar.
ResponEliminaGràcies, Glòria. M'animes a cercar noves imatges.
Elimina