3 de gener del 2014

Tot està dit.

                                                                                                                       Caldetes.
Tot està dit, però per tu i per mi
sempre hi haurà un espai de privilegi
que ens permetrà, potser secretament,
de retrobar l'escalf de les paraules
i l'encís del silenci, el dels instants
en què la intimitat i el sentiment
ens han unit en un mateix paisatge.

Caminant
Miquel Martí i Pol

Àlbums:

12 comentaris:

  1. Relatus3/1/14 22:50

    Tot està dit però mai de la mateixa manera. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol4/1/14 16:02

      Hi ha coses que es van redescobrint al llarg de la vida.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. M. Roser3/1/14 23:02

    Que bonic, "retrobar l'escalf de les paraules i l'encís del silenci"...I la foto, preciosa!!!
    Petonets mariners, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol4/1/14 16:04

      Hi ha instants únics en els que tot flueix.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  3. Carme Rosanas4/1/14 0:13

    Tot està dit, però sempre sembla nou...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol4/1/14 16:05

      Perquè té petits matisos que són nous i ho enriqueixen.

      Elimina
  4. Núria Martínez (Bruixeta)4/1/14 11:30

    Tot està dit, però es pot tornar a dir mil vegades...

    ResponElimina
  5. xavier pujol4/1/14 20:48

    Tot està dit, però ja m'agradaria saber-ho dir com en Miquel Martí i Pol.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol5/1/14 9:23

      I tenir ànima de poeta per cercar els mots, la parula viva.

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog5/1/14 0:14

    Quin cel, quin mar, quina sorra... M'agrada molt la teva fotografia.
    Sembla sentir-se el so de l'onatge com a música de fons a les paraules del poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol5/1/14 9:25

      Un so que forma part del paisatge i de les paraules.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)