Fem per manera de pujar l'escala
que inventarem, graó rera graó,
fins a tocar el zenit del nostre somni;
davallarem després i comprarem pastissos
i vi de marca, sec.
Gaudim sense metàfores.
Damunt la sorra (fragment)
Joan Vinyoli.
Tant de bo que arribi el moment de tocar el zenit del nostre somni i que aquests moment no sigui gaire llunyà
ResponEliminaAvui tenim el mateix somni. Pujarem pas a pas sense defallir.
EliminaQuin poema! Començar pel zenit del nostre somni i acabar gaudint sens e metàfores, és ben engrescador. Jo ja m'hi apunto.
ResponEliminaEl poema descriu molt bé l'emoció de gaudir d'una conquesta sense cap destorb ni anyorança.
EliminaSi arribem a dalt de tot sense entrebancs, després baixarem els esglaons de quatre en quatre de tan alleugerits que ens sentirem...
ResponEliminaAquesta barana és preciosa i potser també podríem baixar lliscant per la seva fina superfície...
Bona nit. Consol.
La davallada serà plena de joia. Quin sentiment de llibertat i plenitud ens espera!
EliminaQue tinguis un bon dia, M. Roser.
No és una escala qualsevol, ja es nota que és de categoria!
ResponEliminaBen observat, Xexu. El nostre somni és valuós, nacional i antic com l'escala.
EliminaEntre els graons i la barana, les columnetes que som tots, avançant de mica en mica, cap amunt, i enlaire.
ResponEliminaAmb una passa ferma sense mirar, segurs del nostre destí.
EliminaSi però compte, que les escales tant serveixen per pujar com per baixar. Quin goig que fa aquesta escala alemanya
ResponEliminaFa tants anys que ho intenten que ara no ens arronserrem, estem decidits a pujar-la. És una escala amb personalitat.
EliminaSembla una escala prou segura. Mica mica pujarem els graons, fins el zenit.
ResponEliminaGran Vinyoli!
Una escala construïda fa temps que hem sabut conservar.
EliminaVinyoli ens parla d'un sentiment genuí i alhora universal.