Lliçà de Vall
Hèlios ha enrogit als núvols en senyal de comiat. Ells, encesos de passió, i tot esvalotats, segueixen la seva estela al més enllà. Saben que la seva absència farà lentes les hores esperant la llum del demà.
Cel rogent, pluja o vent...Les postes de sol de tardor són les més espectaculars de l'any, i ho dic perquè jo les contemplo molt bé des de casa. De les sortides, no en puc opinar, he, he...Una, que és dormilega! Petonets, de capvespre.
Quin cel més espectacular!
ResponEliminaSí, aquests dies és un espectacle.
EliminaMés que rogenc, sembla que el món s'hagi d'acabar. Sempre m'agraden aquestes fotos amb colors anti-naturals. Aquesta és espectacular.
ResponEliminaPotser els colors estan una mica pujats però no gaire, el cel era així.
EliminaPreciosa la foto... Ennuvolada, la posta de sol, encara té més força
ResponEliminaEls núvols agafan mil formes i cada dia inventen un nou escenari.
EliminaAi, les postes de sol, tan romàntiques! A mi m'agrada, a l'estiu, de llegir al vespre a la galeria de casa.
ResponEliminaLes postes de sol a la tardor són les més vives i acolorides.
EliminaCel rogent, pluja o vent...Les postes de sol de tardor són les més espectaculars de l'any, i ho dic perquè jo les contemplo molt bé des de casa. De les sortides, no en puc opinar, he, he...Una, que és dormilega!
ResponEliminaPetonets, de capvespre.
És un bon moment per mirar al cel i contemplar-lo en silenci. Al matí m'agrada l'escalf dels primers raigs de llum.
EliminaPetonets, M. Roser.
Vermell és el color del comiat...
ResponEliminaAbraçades, des de El Far...
I de la passió.
EliminaAbraçades, Jordi.