13 de juliol del 2013

Terrats

                                                                                                                                        Caldetes.

M'he enfilat per un turó a prop del poble i m'ha mostrat aquesta imatge. Cases apilotonades que contrasten amb la immensitat d'un mar i d'un cel que sabem immens. La nostra vista vagareja per les teules, xemeneies, finestres, antenes... com música sorollosa. El blau del fons ens transporta a la calma d'un altre món en silenci.

12 comentaris:

  1. La perspectiva canvia molt quan ens ho podem mirar des de dalt. No cal pujar un gran cim per veure-ho tot diferent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els grans cims, en dies clars i a certes hores, són com el mar i el cel, immensos i majestuosos. Si vols veure petites coses has de baixar arran de terra.

      Elimina
  2. No ho podria dir millor del que ja has explicat tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un compliment que t'agraeixo. Potser no cal ser millor sinó diferent i així es millora tot.

      Elimina
  3. A la Índia d'aquesta foto en farien un contrast: entre l'existència (samsara) o món de la il·lusió recreada per la ment i la idea d'alliberament (moksha) o, com tu ho descrius: "la calma d'un altre món en silenci." La fita és el darrer, però com en la teva fotografia, abans has de passar pel primer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant, els vents de llevant ens porten noves paraules que ens ajuden a mirar-nos amb uns altres ulls.

      Elimina
  4. Mmmmm... el silenci! Companyia imprescindible per a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense els silencis no hi ha música, tant sols sorroll.

      Elimina
  5. Un bon contrast, semblen dos mons diferents, el de la calma i el silenci a la llunyania i el del primer pla, que ens mostra la mà de l'ésser humà...M'agraden les teulades de les cases belles i les eixides amb regust de temps passats...
    Bon capvespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una barreja de terrats vells i més nous sense perdre l'encant particular. Un poble antic que es renova a poc a poc.
      Bon cap de setmana, M. Roser.

      Elimina
  6. Un sol mon, que es veu diferent segons la perspectiva escollida, com acostuma a passar amb totes les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, potser es tracta de buscar la millor perspectiva en cada moment, aquella que ens pot ajudar a créixer.

      Elimina