El ritual del te ha vingut d'orient. És una cerimònia que cuida tots els detalls, els utensilis, les estovalles, la postura corporal, el ritme... amb la finalitat de crear una atmosfera càlida i relaxant. I com passa amb les cerimònies tant els oficiants com els convidats tenen assignat un paper. Talment una comunió.
M'imagino d'espectadora, amb l'atenció sefgrestada per tots aquests moviments, però en canvi no puc imaginar-me participant en un ritual tant precís... jo sóc una mica "xapusses" :DDD
ResponEliminaEn aquest cas diuen que has de fer, allò que veus fer. No t'imagino matussera, segur que fas un bon paper a tot arreu.
ResponEliminaMatussera potser no, però sóc molt (massa?) conceptual i les "formes" (algunes formes, de formalitat) m'importen poc.
EliminaA vegades veure aquesta mena de precisió en els gestos gairebé m'hipnotitza. No he vist mai aquesta cerimònia del te , però si que m'ha passat algun cop veient mans en moviment com agafen o pleguen alguna cosa o construeixen o ....
De fet si assisteixes a una ceremònia religiosa és el mateix: un ritual on els gestos, les paraules i el ritme creen un clima a una audiència que també fa un rol.
EliminaNo m'he pres mai un te amb aquesta intenció de ritual (segurament no he coincidit amb el lloc ni amb les persones), més aviat a casa, després de dinar, com qualsevol infusió.
ResponEliminaJo hi he assistit una vegada i ho vaig veure interessant des d'un punt antropològic.
ResponEliminaJo no sóc gens de te i em fa ràbia!
ResponEliminaEls altres que facin el que vulguin, Guspira.
EliminaM'agrada el te, però mai he assistit a un cerimonial com aquest, deu ser curiós i interessant conèixer aquests costums mil·lenaris.
ResponEliminaA mi m'interessa especialment com a reflexió o estudi de pautes socials i organització d'una comunitat. Els rituals que no formen part de la nostra cultura ens és més fàcil veure'ls des d'aquesta perspectiva. No obstant, aquest punt de vista es pot aplicar a tot tipus d'actes socials de nosaltres avui dia.
ResponElimina