Si fossis dedicat a Carme Rosanas i al seu bloc Col·lecció de moments
Si
fossis un arbre series una olivera. La teva font beu, com les arrels de l'arbre, de la nostra terra mil·lenària. El teu tronc, robust, ben
assentat, mostra una personalitat ferma i cultivada.
Les
teves branques múltiples voleien lliures i alegres. Es
mouen amb una àgil dansa fruint de l'aire que porta les aromes
d'altres arbres. Et sents a gust amb la companyia de noves veus que
t'inspiren noves músiques.
El
teu fruit és frondós i cada dia hi neix una perla que busca la
llum. I, generosa com ets, vas fent ofrenes als teus amics i a tots
aquells que encara no has conegut. Seran molts que et portaran a taula per assaborir el teu gust exquisit.
Oooooooh! Consol, ara m'has emocionat!!!!
ResponEliminaÉs un Si fossis meravellós i que m'afalaga moltíssim.
Moltíssimes gràcies, les oliveres són precioses i les teves metàfores també.
Ha estat una idea bonica i que em fa molt feliç. Una abraçada còmplice i agraïda, guapíssima!!!
Consol has fet un si fossis de la Carme, d' allò més encertat, estic plenament d'acord amb tu, en totes les coses boniques que li dius...
ResponEliminaSegur que per culpa del vent, s' ha hagut de fregar els ulls( i és que les brosses) oi, Carmeta?...
Un petó a les dues.
Un petó, M. Roser. Les teves paraules sempre són entrenyables.
EliminaI tu, MªRoser... com ho sabies tot això del vent i les brosses...? pregunto jo ;)
EliminaNo es mereixen, Carme. Gràcies a tu per agafar fotografies meves que t'inspiressin dibuixos. El teu bloc em té meravellada, com pots fer tantes coses i tant ben fetes?
ResponEliminaQue bé i de quina manera tan bonica has descrit a la Carme en el teu Si fossis...
ResponEliminaEnhorabona a les dues.
I una abraçada!
Gràcies, Glòria.
ResponElimina