Safareig de Caldes de Montbui.
Pujarem les escales i a dalt el fanal ens il·luminarà l'estret carrer que ens portarà a la plaça. La porta es tancarà darrera nostre.
Bé, les portes que es tanquen sovint es poden tornar a obrir, o sinó, saltarem la barana...Aquest fanal tan bonic , segur que il·lumina algun racó ple d'encant... Bon capvespre Consol.
Hola Consol.m'agrado molt com tens montat el teu bloc.Si no et sap greu em quedaré per aquí. Et deixo el link del meu bloc i si tens una estoneta, hi passes. Una abraçada.
Bé, les portes que es tanquen sovint es poden tornar a obrir, o sinó, saltarem la barana...Aquest fanal tan bonic , segur que il·lumina algun racó ple d'encant...
ResponEliminaBon capvespre Consol.
Hola Consol.m'agrado molt com tens montat el teu bloc.Si no et sap greu em quedaré per aquí. Et deixo el link del meu bloc i si tens una estoneta, hi passes. Una abraçada.
ResponEliminahttp://elmeubagul.blogspot.com.es/
Gràcies, Jordi i sigues benvingut. M'he mirat el teu bloc i m'agrada, veig que són fotografies d'una realitat viscuda. Fins aviat.
EliminaÉs segur que hi ha més portes tancades al nostre interior que a fora.
ResponEliminaEls fanals poden ser senyals que guien el nostre camí.