Camp de blat , La Garriga.
En el camp comencen a aparèixer petits punts vermells, són les roselles que treuen el camp. D'aquí uns dies en floriran més i s'escamparan arreu. De lluny veurem un petit llençol vermell.
M'agraden molt aquestes fotos dels camps de cereals, esquitxats de roselles...Semblen un mar, amb les llumetes de les barques dels pescadors aquí i allà, o un cel de nit, sembrat de taques d'estels brillants... La natura ens mostra tanta bellesa! Petonets.
Gràcies, Sebastià. El teu comentari m'ha recordat un dia al cim d'una muntanya amb un vent tan fort que em tirava al terra i vaig acabar caminant de quatre grapes. Però la teva imatge és més poètica.
M'agraden molt aquestes fotos dels camps de cereals, esquitxats de roselles...Semblen un mar, amb les llumetes de les barques dels pescadors aquí i allà, o un cel de nit, sembrat de taques d'estels brillants...
ResponEliminaLa natura ens mostra tanta bellesa!
Petonets.
I quan el vent bufa fa moure totes les espigues que es posen en dansa. Fins aviat, M. Roser.
ResponEliminaLes roselles i les orenetes, missatgeres de la primavera!
ResponEliminaLes roselles i les orenetes donen vida i color al paisatge. Ahir em fixava amb les orenentes, estaven molt esverades.
EliminaEsplèndida la textura de la foto, sobretot en les tiges en primer pla. Segons com, sembla un quadre impressionista.
ResponEliminaQuan era petit em deien que el moviment sobre un prat de gespa (suposo que si són cereals és el mateix)és la única manera de veure passar el vent.
Gràcies, Sebastià. El teu comentari m'ha recordat un dia al cim d'una muntanya amb un vent tan fort que em tirava al terra i vaig acabar caminant de quatre grapes. Però la teva imatge és més poètica.
EliminaPrimavera: temps de roselles i al·lèrgies.
ResponEliminaLes al·lèrgies: és tanta la bellesa que moro per ella. Suposo que qui pateix d'al·lergia veu la primera amb tonalitats grises.
EliminaTe la manllevo de nou per a un dels meus blocs.
ResponEliminaM'encanten els teus peus de foto. Fins aviat, Helena.
ResponElimina