Obro els ulls al matí i corro amb fal·lera
a reveure el color que m'enamora,
i el trobo que m'espera, immoble, estès...
Oh la muda verdor que em desespera!
Serena me mig riu, prometedora...
Aquest verd tendre -de primavera- me té ullprès.
Quaresma (fragment)
Joan Maragall (1860-1911)
Un camp de blat preciós que ens diu que la primavera ja està força avançada i és la promesa de bons fruits...
ResponEliminaI que en seria de divertit capbussar-se en la verdor d'aquest mar...
Bon diumenge.
Les teves paraules i aquest poema tenen un to juganer, de primavera.
ResponEliminaBon diumenge, M. Roser.